Més República

El primer any, des d'Esquerra de Menorca vàrem convidar als altres partits a commemorar la diada de la Segona República de manera conjunta, però la resposta no va ser positiva. A resultes d'això, durant aquests anys la convocatòria ha sortit d'EM-EU, que també hem preparat la petita intendència de l'acte. A pocs a poc, aquesta compareixença davant la nostra història ha creat el propi ritual, els propis signes i símbols, s'ha conformat en una cerimònia cívica d'homenatge i record. A poc a poc, l'acte és quelcom més que una trobada partidista, i està prou bé que sigui així. És un acte molt senzill, però just per acomplir els objectius que ens vam proposar: no oblidar, recordar que el vincle de l'actual democràcia es troba precisament en aquests republicans (que n'hi havia de totes les opcions polítiques) als qui devem gratitud.

Són ja molts pocs, els republicans reconeguts que queden, cada any en perdem alguns, cada any que passa el record es fa més llunyà.

Fa una setmana es va morir, als 97 anys, en Perico Mascaró, d'Alaior. Això no obstant, sí que queden els fills i els nets que creuen en la necessitat de fer present la vida dels seus, amb un sentit d'alta reivindicació, i també hi som aquells que ens hem aproximat al republicanisme com opció d'organització i representació política de la societat. De cada any que passa són més les persones que ens trobem el migdia al cementiri de Maó, i són persones de molt diversa procedència ideològica.

Aquest increment en la participació és paral·lel a un interès creixent pel republicanisme.

El pròxim objectiu hauria de ser, crec, treure els monuments dels cementiris i fer-los presents als centres dels pobles, que siguin referències de vida, que siguin presències històriques, que siguin fars. El republicanisme és una opció que creix dia a dia, a Espanya.