TW
0

El Pla Territorial de Menorca (el PTI) és una clau bàsica per decidir on es pot especular amb el territori. I la proximitat electoral activa pressions grans. No és una sorpresa que s'empri aquest tema en el debat previ a les eleccions. Però s'estan dient coses que no són certes i pot resultar oportú desgranar-ho.

La crisi econòmica que està afectant tot el món occidental des de 2008, també ens afecta a Menorca. De manera similar al què està passant a la resta d'Europa i d'Amèrica del Nord, la recessió també es coneix prou aquí. I alguns aprofiten aquest context per dir repetidament que Menorca està en crisi per culpa del PTI.

És difícil creure que el PTI sigui origen o causa d'aquesta mancabada econòmica, quan veiem que la mateixa crisi està provocant que s'hagin de rescatar països com Grècia o Irlanda. O que s'ha enfonsat tot el sistema bancari a Islàndia. O que també Portugal ha de preparar plans d'ajustament molt durs que provoquen la dimissió de tot el seu Govern. O que a Finlàndia puja l'extrema dreta com a resposta a un model econòmic difícil de seguir sostenint.

Aquest és en realitat el problema: la crisi del model econòmic que s'havia imposat a les darreres dècades. I Menorca no és una excepció, perquè tenia una bona part de la seva economia basada en la construcció. Però ni la frenada de la construcció ni la corresponent recessió econòmica tenen a veure amb el PTI. Ho podem seguir dient, però així no trobarem cap solució. Basta veure el que està passant al món exterior per entendre que aquest discurs no té cap fonament.

Fa uns dies, el Col·legi d'Arquitectes -que també abona aquest debat com ara veurem- reconeixia que a Menorca hi ha centenars de pisos nous sense estrenar, que no es venen. Com quedam idò? Recordem que el PTI es va aprovar el 2003. Sembla clar que aquest instrument no ha frenat la construcció de nous habitatges a l'Illa. La resposta de la frenada no la trobarem al PTI, sinó en els preus que s'han arribat a posar, que vulneren el dret recollit a la Constitució de poder accedir a un habitatge digne.

Si miram les estadístiques del preu per m2, comprovarem que els preus a totes les Balears comencen a pujar de manera quasi idèntica en el 2000, es disparen a partir del 2003, arriben a màxims el 2007 i comencen a baixar a partir del 2008. El mercat immobiliari respon a la conjuntura econòmica i es comporta igual per a totes les Illes (també a Menorca, amb un PTI des de 2003).

En 2010, a pesar de la crisi, Menorca manté els preus per m2 entre el doble i el triple del que costaven l'any 2000 (tot i que encara són més cars a Palma i Calvià). Tothom sap que els salaris no són el doble ni el triple que l'any 2000, de manera que aquí tenim un dels problemes reals. A això cal sumar-hi la crisi del tot el sistema bancari per haver volgut treure més suc del que permetia la taronja. Per això s'ha aturat la construcció.

Quin és idò l'objectiu de voler culpabilitzar el PTI? Doncs les intencions de voler especular amb el sòl rústic, de voler seguir fent el que alguns s'havien acostumat a fer fa uns anys: comprar a preu de rústic (uns quants ja són propietaris) i mirar de vendre a preu d'urbà. Per poder fer això, ara sí, cal modificar el PTI.

Una altra petició del Col·legi d'Arquitectes és la legalització dels nuclis rurals. Unes construccions fetes sobre terrenys que no es podien construir i que no han pagat cap llicència. Ara es demana que sigui l'administració pública qui impulsi els plans de legalització (o sigui, que ho paguem entre tots).

El PTI no ha de ser cap instrument inamovible. De fet, en 2013 li toca passar la revisió. I serà positiu mantenir al respecte debats polítics entre ciutadans, recuperant el bon sentit de la política. Però això no és el mateix que mantenir debats polititzats, que sembla que és el que s'està fomentant aquests dies a Menorca.

Per últim, i no manco important, també cal clarificar que la laberíntica tramitació ambiental de molts projectes, que a vegades triguen anys passant pels despatxos, tampoc ve regulada pel PTI, sinó per la Llei d'Avaluació d'Impacte Ambiental. Oficialment és la Llei 11/2006 i es va aprovar en el mandat de Jaume Matas.

Sembla clar que caldria alleugerir les actuals disposicions de la Llei 11/2006 (que d'altra banda, permet coses tan xocants com exonerar d'impacte ambiental l'ampliació del dic però tardar quatre anys a autoritzar un modest establiment de sobrassades). Però canviar les lleis és cosa del Parlament, tampoc es pot resoldre modificant el PTI. Anem idò per feina?