Aquells qui vagin a votar

Ja em direu sinó què justifica en aquestes eleccions menorquines que hi hagi nou candidatures al Consell. Un munt de vots que es perdran sense benefici propi i que durant quatre anys afectaran els resultats d'algun dels tres únics partits que tenen alguna cosa a pelar. Igual que l'abstencionisme dels qui volen filar tan prim que haurien de menester un partit a mida.

Perquè en definitiva el que es discuteix a Menorca és una cosa tan simple i tan complexa com el model de creixement, sense cap necessitat de tants de matisos ideològics. S'enfronten una visió arrelada a la tradició de l'illa, de creixement equilibrat i escrupulós amb l'entorn, i una visió que s'inspira en el creixement ràpid i sense tants escrúpols.

O dit d'una altra manera, en aquestes eleccions s'enfronten una visió que entén que el futur de Menorca és preservar la seva singularitat com a marca i una visió que prefereix imitar els models dels veïns i no qüestiona les conseqüències irreversibles que podria comportar.

És cert que les èpoques de crisi generen una confiança desesperada en les receptes de fora. Però també ho és que les decisions precipitades són les pitjors. I que en gran part les misèries que ara patim ja són el resultat dels excessos del passat. Sense aquest deu anys de construcció boja que exigia l'arribada de més i més mà d'obra exterior que naturalment s'ha quedat, ara hi hauria molt més poca gent aturada.

I si el capital, també el de l'illa, no hagués anat a cercar únicament els guanys ràpids de l'especulació urbanística, ara no hi hauria tants de sectors en recessió per culpa de la falta d'inversions. Ni viuria la vergonya que hagin de ser els propis treballadors qui intentin salvar una empresa estratègica com és l'antic Caserio.

Els cants de sirena no són més que cants, i de la mateixa manera que et sedueixen et menen del dret conta les penyes. No seria cap benefici per aquesta illa imitar els models de creixement de Mallorca o d'Eivissa o de València, perquè avui ja són models caducats i insostenibles, que només aporten terra cremada. Els guanys de quatre espavilats i l'entrada de més mà d'obra de futur incert.

En aquest sentit, l'exemple de València és emblemàtic. Ja s'estudia en algunes universitats com la via cap al desastre. Tants anys governant els qui creuen en aquest model, i avui tenen tanta crisi i tants d'aturats com tots els altres, i els deutes els surten per les orelles, per més que practiquin amb cinisme el salt endavant i la censura informativa.

Però el model guanyador a Menorca l'hauran de decidir els vots, que vol dir aquells qui vagin a votar.