Mostrant la poteta

També la distribució de les cases de pagès és semblant a la de Menorca, escampades pels costers i convenientment distanciades. Si les masies empordaneses estiguessin emblancades, moltes vegades es confondrien amb llocs menorquins.

I tampoc no és estranys, perquè els menorquins provenen sobretot d'aquesta terra. Els seus avantpassats la van abandonar fa set segles, però amb un farcell ben ple de costums i tradicions, noms, llinatges i paraules que ara són les pròpies de l'illa.

Però permeteu-me tornar a les masies. A diferència de la mitgeria del camp menorquí, la forma medieval que havia prevalgut en el camp de l'Empordà era una certa forma de lloguer que els pagesos pagaven de generació en generació cada any als propietaris.
Als anys vuitanta i noranta, en plena eufòria econòmica, les masies anaven molt cercades per convertir-les en segones residències de luxe. Gent de molts de doblers que es podia permetre una restauració de revista i que no tenien cap escrúpol a l'hora de convertir la soll dels porcs en piscina i els boers en garatge dels ferraris.

Així és que, molts de propietaris de masies, descendents dels "senyors" que van començar a cobrar els lloguers fa segles, van entendre que allà hi havia un bon negoci. Que hi guanyarien més venent les masies que mantenint l'antic lloguer amb els pagesos. En molt poc temps van desaparèixer la majoria de les explotacions agrícoles. Els pagesos eren expulsats del camp perquè als propietaris els sortia més a compte vendre les finques com a segona residència.

Me n'he enrecordat d'aquest abús, que en nom del lliure mercat i de l'interès particular mal entès, va estar a punt de fer desaparèixer l'agricultura d'una bona part de la Costa Brava, llegint una entrevista que li fan al nou president del Consell Insular.

– Clar que hem de modificar el PTI –diu l'homo més o manco–. No és raonable que quan una finca renuncia a ser explotació agrària, ja no es puguin fer obres a les cases.

I és que solament els polítics espavilats són capaços de mostrar-te la poteta enfarinada per davall la porta sense que reconeguis de qui és.