L’amic Berlusconi

Berlusconi va saber aprofitar un moment en què la política italiana s'esfondrava per oferir-se com si fos el gran salvavides. Ell representava una nova forma de governar. "Com que és ric, deien els innocents, no robarà com els altres". Però ningú no reparava –o no hi volia reparar– en com s'havia fet ric.

Representava a la vegada aquella Itàlia políticament incorrecte però imperant arreu del país. Com segurament encara impera a Espanya. Diu obertament que no li agraden els gitanos, se n'enfot dels homosexuals i tracte les feministes de marimatxos.

Quan l'acusen de perversió de menors, pica l'ullet als homes que el vulguin entendre i a les dones que el vulguin consentir, i si l'han de jutjar per una cosa així, sempre podrà donar l'excusa de la seva atapeïda agenda de governant per no assistir al judici.

Però sembla que aquestes coses se li acaben, o que ja li duraran poc. Governar i estar imputat per la justícia és, en un sistema democràtic, més complicat del que sembla. Encara que alguns polítics espanyols no s'ho creguin. Perquè si aconsegueixes fer acotar el cap a la justícia, senyal que el sistema ja no és democràtic.

Un dels referèndums que ha perdut en Berlusconi, tractava precisament d'aquest tema dels imputats. Resultats en mà, a partir d'ara, per molt president que sigui i per molt atapeïda que tengui l'agenda, haurà d'anar a declarar quan el cridin.

Per paga en Berlusconi ha entrat en l'Europa de la crisi amb el pas canviat. Allà on governava l'esquerra, el vot majoritari ha afavorit la dreta. Perquè, més enllà dels que sempre voten "els seus", peti qui peti, hi ha el vot que va canviant amb la il·lusió que "els altres" sempre ho faran millor... Hi tornarà a haver feina, milloraran les prestacions socials...

Però a Itàlia, com que ja governa la dreta, sembla que les coses s'inverteixen. Allà la il·lusió és que el malson de la crisi se l'endurà l'esquerra. I la gent que valora la dignitat, que també n'hi deu haver uns quants, com aquí, a més a més deu pensar que s'endurà un personatge que ha contribuït tant a confondre la democràcia amb una broma de mal gust.