"Creuer" de maó a ciutadella per sant joan del 1870 (1)

Sempre vaig trobar oberta la porta que ha tancat, particularment en l'aparellament del llibre "Mestres d'aixa menorquins".

Com era la festa de Sant Joan, de Ciutadella, fa 141 anys? Òbviament, no hi queda ningú per contar-ho, però tenim testimonis escrits que relaten com la van viure. En aquest cas intentaré recollir les impressions dels cronistes que van participar a una singular expedició marítima que sortí del port de Maó amb destí al de Ciutadella per fruir del dia de Sant Joan de l'any 1870.

CORRENTS LIBERALS

Per contextualitzar breument l'època, direm que Espanya es troba en plena transició de la monarquia absoluta a l'estat liberal. Així, dos anys abans, havia estat destronada la reina Isabel II iniciant-se el Sexenni Revolucionari (1868-1874). En els moments que al·ludim regia els destins de l'estat l'anomenat Govern Provisional; fins al 16 de novembre del mateix 1870, que va ser entronitzat Amadeu I de Savoia com a monarca constitucional. La seva estada al tron va ser breu, fins al 1873, que es proclamà la Primera República espanyola, de durada encara més efímera, en ser proclamat el Borbó Alfons XII el desembre de 1874.

Una època convulsa que afecta la vida social i política de Menorca, com es reflecteix a la premsa de diferent signe polític publicada a Maó: La Crónica de Menorca, diari de caire conservador i catòlic, El Menorquín, republicà federal i anticlerical, i El Constitucional, liberal moderat. Les connotacions polítiques i socials entorn a la festa de Sant Joan durant el Sexenni Revolucionari han estat analitzades per Miquel Àngel Limón a l'opuscle Anar a Sant Joan en vapor en temps de la revolució, publicat per Edicions Nura el 1989.

PREPARATIUS DE L'EXPEDICIÓ

Una setmana abans del 24 de juny de 1870, que aquell any queia en divendres, els diaris publiquen l'oferta d'un viatge de plaer de Maó a Ciutadella, i viceversa, amb motiu de la tradicional festa de Sant Joan "que amb tant d'entusiasme es celebra a Ciutadella". Expedició que es durà a terme a bord del vapor "Menorca", sempre que es subscriguin almanco cent passatgers. Les dues travessies es faran pel sud de d'illa per invertir el menor temps possible.

La sortida del port de Maó es fixa per les 4 de la matinada del mateix dia 24, amb la intenció d'arribar a Ciutadella cap a les 8, o sigui unes quatre hores de navegació per cobrir les 34 milles de distància aproximada. El viatge de tornada sortiria d'aquest port la matinada següent. Encara que a l'anunci no hi figura el preu del passatge, per informacions posteriors, es pot deduir que era de dos escuts (moneda anterior a la pesseta); qui vulgui disposar de llitera haurà de pagar un altre escut. El servei de menjars i begudes a bord serà als preus acostumats.

A més de passatgers i tripulació, embarcarà en el vapor la banda del Regiment d'Infanteria Toledo, que amenitzarà les entrades i sortides dels ports i prendrà part en els actes festius de Ciutadella. La subscripció quedava oberta a la seu de la companyia naviliera, situada al carrer del Progrés 26 de Maó.

Un parell de dies abans del previst per la sortida, es confirma l'expedició. Es prega als passatgers que embarquin amb puntualitat a les 4 del matí de Sant Joan. La música estarà col·locada a bord per tocar un quart d'hora abans de la sortida. El despatx de paperetes es tancarà a les 9 del vespre del dijous 23.

El "Menorca" cobria la línia regular entre Maó, Alcúdia i Barcelona. Amb motiu d'aquest viatge extraordinari, la companyia demana a tot aquell que esperi mercaderies provinents de Barcelona o Alcúdia que les retiri el capvespre del dijous 23 a l'arribada del vapor, per tal de descarregar-lo completament. També anuncia que a l'arribada de Barcelona, aquest dijous el vapor no farà l'aturada a cala Figuera, ja que deixarà per al proper viatge el transport dels efectes de la "Industria Mahonesa", fundada el 1856, i una de les fàbriques cotoneres més importants de l'època a Espanya, segons l'historiador Miquel À. Casasnovas.

EL VAPOR "MENORCA"

Aquest va ser el vaixell destinat a cobrir el "creuer" festiu amb destí a Ciutadella. La "Sociedad del vapor Mahonés", propietària del vapor del mateix nom, s'havia constituït el 1856. L'any 1859 la naviliera maonesa decidí adquirir un segon vapor, de majors dimensions.

La seva construcció es va dur a terme a les drassanes britàniques Tod & Mcgregor, de Glasgow (Escòcia). El vapor, amb el casc de ferro i un cost de 9.000 lliures (52.000 duros), va ser varat el juliol de 1859, tenia 157 peus anglesos d'eslora (48 m), 22 de mànega i 12 de puntal, anava equipat amb una màquina de 160 cavalls efectius que el podia impulsar a plena càrrega a 10 nusos per hora, les carboneres tenien capacitat per 35 o 40 tones de combustible. També podia navegar a la vela en cas d'avaria o vent favorable, anava aparellat com a goleta de velatxo.

La seva funció mixta de càrrega i passatge es feia efectiva amb 26 lliteres a una cambra i 29 a una altra, mentre que els passatgers de coberta "gaudirien" d'un envelat espaiós que els protegiria de la intempèrie. La seva capacitat de càrrega era de 120 tones a les bodegues i 30 a coberta.

BATEIG DE FOC

El vapor "Menorca" salpà de Glasgow el 10 d'octubre de 1859 al comandament del capità Pere Carreras i Vinent, va fer escala a Cadis, i entrà a Barcelona el 16 de novembre, carregat de ferro i carbó. Just arribat a la capital catalana, la seva singladura donà un tomb radical. Segons l'historiador marítim Joan Llabrés Bernal, l'endemà mateix va ser noliejat pel govern al servei del transport i proveïment a la guerra d'Àfrica, declarada al Marroc per les corts espanyoles el 22 d'octubre. Durant el temps que participà en el conflicte, més de la meitat de la tripulació era menorquina; el govern abonava 6.000 duros mensuals més les despeses de port i carbó.

El 30 de juny de 1860, després de mesos de viatges entre la península i el nord d'Àfrica, el "Menorca" donà per acabada la seva missió de guerra. Finalment, el 7 de juliol feia la seva entrada al port de Maó. El 21 d'agost va fer una volta de demostració al voltant de l'illa amb més de 300 convidats. A partir de llavors el "Mahonés" cobriria la línia amb Palma, i el "Menorca" ho faria amb Barcelona, portant la correspondència entre la Península i l'Illa. La singladura vital d'aquest vapor s'acabà l'any 1896, quan va ser desmantellat per "La Maquinista Naval", antecessora de l'Anglo (Sociedad Anglo-Española de Motores) que en pagà 35.000 pessetes.

ALTRES VIATGES D'ESTIU

Repassant la premsa històrica no costa gaire sentir-se projectat a través dels temps. Un anunci habitual era l'oferiment d'una dida, amb la llet de pocs dies, que desitjava una criatura per alletar, informació al carrer Santa Rosa 23. Una subhasta ens permet conèixer el preus de sortida de diferents immobles: una casa-forn del Camí des Castell 3.000 escuts, una casa al carrer Padilla (abans de la Reina) per 1.000 escuts. També ens informa de l'entrada al Congrés de la llei que permetrà la secularització dels cementeris, que passaran a ser "establiments civils i locals" com a serveis públics dels Ajuntaments Populars; cadascú beneirà a la seva manera el tros de terra en el que sepulti al parent o amic, rebla el diari liberal El Menorquín.

Passada l'època de les dominacions angleses del segle XVIII, cap els anys 1830 a 1850 Menorca entrà en una forta depressió econòmica. Amb la conquesta d'Algèria per França van ser molts els menorquins que hi van emigrar, fins a prop d'un terç de la població.

He tret a col·lació aquest fet històric per explicar millor una ruta que feia l'altre vapor menorquí de la "Sociedad del vapor Mahonés". El vaixell del mateix nom, durant els mesos d'estiu, acostumava fer un viatge setmanal de Menorca a Alger, amb escala a Palma. Capitanejat per Agustí Galens i amb uns 17 tripulants, tenia la sortida de Maó el dimecres a les 5 del capvespre, arribava a Palma el dijous a les 6 del matí; d'on sortia a les 12 del migdia cap Alger, on tocava port 24 hores després, el divendres. El dissabte a les 4 del capvespre iniciava l'itinerari de tornada. En primera costava 6 escuts (31'51 francs), en segona 4'50 escuts (23'70 francs) i en coberta 3 escuts.

La primera travessia a Alger de l'any 1870 va ser el dimecres 22 de juny; dos dies després, l'altre vapor de la mateixa companyia, el "Menorca", duria a terme el primer viatge a les festes de Sant Joan de Ciutadella. Dijous que ve rallarem de com les van viure els passatgers.
–––
adsintes@telefonica.net