TW
0

Els ports de Menorca han tingut un paper decisiu en la història de l'illa com a infraestructures imprescindibles per a les comunicacions exteriors i com a suport de nombroses i importants activitats econòmiques. Els ports i de forma més destacada el port de Maó, però no amb exclusivitat, han estat la base del comerç extern, del transport de passatgers, de la construcció i reparació de tot tipus d'embarcacions, de les funcions pesqueres, a més de les importants activitats militars que si han produït fins fa pocs anys. Els avenços tècnics i el creixement de l'aviació comercial, especialment en la dècada de 1960 varen comportar que una part important del transport extern de persones es realitzés a través d'aquest modern medi, tant per a la població local com per el turisme, però la via marítima va continuar mantenint un nivell elevat de passatgers i les seves infraestructures, els ports, continuaren sent la base imprescindible de moltes activitats a les que es sumaven, cada cop amb més força, les de caràcter turístic.

L'anàlisi de l'evolució dels ports, el creixement de la seva importància actual i del seu paper en l'economia i la societat són la millor base per a planificar amb intel·ligència i encert el seu futur, per tractar d'extreure tot el potencial de creixement econòmic que poden aportar en els propers anys.
La realització d'un curs de la UIMIR sobre els ports de Menorca -els ports urbans que tenen diverses funcions i no només la turística o esportiva- és la millor ocasió per estudiar a fons el paper dels grans ports, reflexionar sobre l'important incidència en l'economia actual i apuntar les possibilitats que tenen de contribuir al desenvolupament futur de les seves ciutats i del conjunt de l'illa.

El transport de mercaderies continuarà essent un element essencial en l'activitat portuària, especialment en el port de Maó. El tràfic de passatgers continuarà repartit entre els ports de Maó i Ciutadella, igual que els de pesca i embarcacions esportives, funcions que també realitza el port de Fornells. En el marc de les relacions port-ciutat, és a dir, dels espais de contacte i de les activitats més compartides, destaquen tres elements que constituiran els temes més importants del curs perquè seran, sens dubte, les qüestions que més poden contribuir a dinamitzar l'economia urbana en els propers anys. Aquest tres temes són: la nàutica esportiva, els creuers i l'ordenació de la façana urbano-portuària.

La nàutica de lleure, esportiva o turística té una importància econòmica cada vegada més gran en les societats avançades. No és només la quantitat d'embarcacions, que és molt elevada en els ports de Menorca, sinó també un conjunt de serveis i activitats complementàries que multipliquen la seva incidència en l'economia i l'ocupació de la ciutat. Entre aquestes activitats destaquen: construcció, reparació i manteniment d'embarcacions i motors; lloguer d'embarcacions amb o sense tripulació -charters-: foment dels esports de vela; promoció de les ciutats com a bases nàutiques.

Els creuers estan adquirint una gran importància dins el turisme modern i destaquen cada cop més per la gran contribució econòmica en les ciutats. Mentre pràcticament totes les activitats marítimes disminuïen durant la crisi econòmica actual, el nombre de creuers i de creueristes augmentava. I continuarà augmentant en els propers anys segons esperen les grans companyies navilieres que posaran en servei 26 nous grans vaixells en els anys 2011-2012. Menorca ha rebut en els darrers anys un nombre variable de creueristes que s'estan només un dia a l'illa. Són els denominats "creuers d'escala". Però Menorca pot aspirar en els propers anys a ser també un destí dels "creuers de base", és a dir, aquells que comencen o acaben la ruta en el port denominat "de base". Aquest tipus de creuers multiplica la incidència econòmica positiva a la ciutat i el territori perquè els creueristes arriben uns dies abans de la partida o s'estan uns dies després de l'arribada del vaixell, gasten molt més en la ciutat (hotels, restaurants, botigues, excursions) i, per últim, difonen i promocionen la ciutat i l'illa entre els seus amics i familiars. A més presenten dos altres factors també molt positius: primer, els vaixells (que són com petits pobles que necessiten de tot) es subministren de productes i serveis des de la ciutat portuària de base i, segon, els creuers representen un turisme d'alt standing molt més desestacionalitzat que el turisme tradicional doncs la seva temporada alta és de sis mesos (entre maig i octubre). Actualment algunes companyies navilieres ja operen durant tot l'any al Mediterrani Occidental. La memòria del 2010 del European Cruise Council considera una despesa mitjana en les escales de 121,8 euros per passatger (molt superior a la que s'està obtenint actualment al port de Maó segons l'estudi realitzat sobre creuers de 2006). El port de Maó té condicions per ésser port base i, per tant, presenta unes possibilitats immenses si sap planificar conjuntament amb la ciutat i el Consell el desenvolupament dels creuers.

Per últim, tot i que cal constatar que Maó, Ciutadella i Fornells disposen de façanes urbano-portuàries d'altíssima qualitat s'han d'abordar alguns temes de reordenació d'aquests espais que potenciïn encara més la identitat, la qualitat i la funcionalitat d'aquests extraordinaris espais. El trasllat dels tràfics energètics, el desenvolupament dels creuers i la posada en valor del gran patrimoni hirtòric-portuari de Maó, el nou port amb importants noves activitats i la seva connexió urbana a Ciutadella i el creixement de la nàutica de lleure a Fornells, plantegen la necessitat d'analitzar profundament, estudiar amb detall i començar a proposar noves alternatives per aquests importants i destacats espais de relació port-ciutat.
–––
(*) Coordinadors del curs sobre Ports de la UIMIR. JOAN ALEMANY és professor de la Universitat de Barcelona i expert en temes econòmics portuaris. RINIO BRUTTOMESSO va ésser professor de l'Institut Universitari d'Arquitectura de Venezia i és director del Centre Internazionale Città d'Acqua. Ambdós són directors de la revista Portus i pertanyen a RETE, l'associació internacional per a la col·laboració de ports i ciutats.