TW
0

El Festival de Música de Maó 2011 arrenca aquest dijous amb un concert tan original com fascinant. Cinc pianos a damunt de l'escenari del Teatre Principal, rèpliques dels instruments preferits de Mozart, Beethoven, Schubert, Chopin i Liszt, construïts per el considerat millor constructor de fortepianos del món: Paul McNulty. Algunes de les més famoses obres d'aquests compositors seran interpretades per la prestigiosa pianista russa Viviana Sofronitsky sobre el piano corresponent a l'època de cada autor. I una estrena mundial: la presentació en societat de la primera còpia mai feta del piano de Liszt, un Boisselot de 1846, que la Fundació Klassik Stitfung de Weimar ha encarregat a McNulty per ser presentat durant aquest any 2011 en commemoració del bicentenari del naixement del compositor. La presentació d'aquest piano a Maó (fa només dues setmanes que està acabat) s'avança a la que es celebrarà el 23 de juliol a la Wigmore Hall de Londres i després a la Gran Sala de la Ràdio Polonesa a Varsòvia.

Es denomina "Fortepiano" a la versió antiga del piano, que va existir des de la invenció d'aquest per el constructor Bartolomeo Cristofori al voltant de l'any 1700, fins a mitjans del segle XIX. A l'època de Beethoven els fortepianos iniciaren una evolució imparable que va desembocar en l'aparició del gran piano gran cua a finals del segle XIX. Els fortepianos van quedar obsolets i oblidats durant dècades, fins que a la segona meitat del segle XX va créixer l'interès per la interpretació amb criteris històrics i la recuperació dels sons originals, per la qual cosa van començar a sortir constructors com McNulty capaços de reconstruir amb fidelitat els instruments de l'època.

En el concert de dijous de Viviana Sofronitsky podrem gaudir d'un veritable viatge al llarg de la Història de la Música, no només amb la magnífica música dels millors compositors del classicisme i el romanticisme, sinó també amb el privilegi de poder-la escoltar tal i com sonava en l'època de cada un d'ells, gràcies a les rèpliques dels seus fortepianos preferits. Veurem i escoltarem com la música anava evolucionant, des del classicisme subtil de C.P.E.Bach fins el romanticisme apassionat de Franz Liszt, alhora que comprovarem com aquesta evolució anava paral·lela a la dels instruments, uns fortepianos cada vegada més sofisticats i més grans, amb més sonoritat per respondre a les creixents demandes expressives dels compositors.

Per al públic que vulgui gaudir encara més del concert, el constructor Paul McNulty oferirà una xerrada per presentar els instruments (a les 20.15h al mateix escenari del Teatre), amb la col·laboració de Viviana Sofronitsky per els exemples sonors i de la pianista menorquina Isabel Fèlix que farà la traducció simultània de l'anglès. Serà una bona oportunitat per conèixer els detalls de la laboriosa construcció del piano Boisselot, instrument que Franz Liszt adorava i que va tocar durant els seus darrers 40 anys de vida i amb el que composà algunes de les seves obres més emblemàtiques. Una d'elles és "Funerailles" que va escriure l'octubre de 1849 impressionat per els efectes de la Revolució Hongaresa d'aquest any, però també com a homenatge al seu amic Chopin que va morir justament aquest mes.

Sofronitsky és de l'opinió, com també ho era el gran pianista Anton Rubinstein al 1892, que només en noves rèpliques dels pianos que tenien els compositors en la seva època es pot escoltar les seves obres amb l'efecte complet i autèntic, tal i com ells la van concebre. És evident que hi ha colors i efectes que no es poden reproduir amb els pianos moderns, que tenen unes altres característiques sonores. Serà un goig poder escoltar el famós Nocturn en do menor de Chopin, considerada una de les grans fites emocionals del compositor polonès o la seva vibrant i virtuosa Polonesa op.26 amb el mateix so que els imaginava i interpretava el compositor.

Però potser la peça més popular de la nit és la cèlebre Sonata "Clar de Lluna" de Beethoven que, juntament amb la "Patètica", és la sonata per a piano més cèlebre del compositor de Bonn. Composta l'any 1801, hi ha vàries llegendes sobre l'origen de l'obra, però es creu que la dedicà a la seva alumne de 17 anys, la comtessa Giulietta Guicciardi, de qui es diu que estava enamorat. Esperem que aquest concert tan especial de Viviana Sofronitsky al Teatre Principal també enamori a més d'un.