TW
0

Llegia ahir al Diari que la majoria de dones no poden conciliar la seva vida familiar amb la laboral. Llegia que les dones encara dediquen dues i tres vegades més temps que els homes a cuidar la casa i els fills. I també llegia que moltes vegades, els homes no percebem les dificultats de les dones per compaginar feina i llar. Totalment d'acord amb tot. Encara avui vivim en una societat masclista, o com a mínim amb inèr­cies masclistes que costen molt de trencar. Massa vegades sentim aquella expressió d'un marit orgullós que diu "jo a casa ajudo molt". Error! Pensar que allò que es fa a casa és ajudar és, indirectament, atorgar la gran càrrega de la feina a la dona, i deixar per a l'home un paper secundari, d'ajudant de qui ho fa quasi tot, la dona.

Aquesta societat nostra ha de fer encara un esforç immens en pro d'una vida de qualitat, on treball i família no siguin termes oposats. Ens falta molt, moltíssim. Però crec que no hem de reduir aquesta lluita de la conciliació a l'àmbit femení. Cada dia som més els homes que també volem fer coses a casa, estar amb el nostre fill i gaudir de la vida fora del despatx. Per a alguns, segurament la feina és l'excusa perfecta per no assumir el rol que li correspon a casa. Però cada vegada som més els que pensam diferent. Recorden aquell anunci que diu "Vius per a treballar, o treballes per a viure?". Jo em quedo amb la segona opció.