Ignasi Mascaró08/08/11 0:00
TW
0

No sé molt bé si hi ha una relació entre el nivell de benestar d'un país i la qualitat de les seves presons, és a dir, "establecimiento penitenciario". Són millors les presons de Noruega que les espanyoles? són millors les presons britàniques que les catalanes? I dic catalanes, ja ho sabeu, perquè és l'única C.A. que en té les competències, que les va voler, les va demanar. Ja ho veus, amiga Apol·lònia, els trets identitaris també inclouen un model punitiu: interessant…. A ca-nostra, quatre illes, cap frontera i tot allò, que sàpiga ningú no les ha demanades, entre tanta associació, ONG, amics del ball flamenc o de la gallina menorquina; no, no en tenc notícies d'aquesta exigència. Res que no sapigueu, les presons són necessàries, però no les vol ningú, com la planta de residus.

He seguit amb interès la instal·lació d'una presó a Menorca, inaugurada com una nota grisa en ple glamour estiuenc; m'interessava molt abans de veure i saber que la cosa portaria alguna controvèrsia, estrany seria que no fos així, sempre ha estat així (no en conec els detalls), les presons sempre són incòmodes dins l'entorn. La segona presó de Palma, ja fa uns anys, va oferir un espectacle lamentable de batles de tot color que es barallaven per no tenir el privilegi de la presó; naturalment, arguments no en mancaven, la majoria falsos i hipòcrites. Pillet que som, confessaré que la primera idea que em vingué al cap va ser: ¿Protestaran els ciutadellencs perquè la presó (una vegada més!) se'n vagi a Maó? Com era d'esperar, els ciutadellencs hem callat com a morts: no, la presó està molt bé a Maó, un lloc molt ben endevinat.

(Parèntesi, estadística setmanal, primera setmana d'agost. Població reclosa: 72.081 (dels quals 10.732 a Catalunya). Presos preventius, 12.765 (entre els quals no hi ha el Fèlix Millet). I una cita entre moltes: La directora general de Instituciones Penitenciarias del Ministerio del Interior hizo un llamamiento a la sociedad española que reivindica más penas de prisión, sin considerar que a los presos hay que llevarlos a algún lugar. Es fácil pedir que haya más gente que vaya a prisión, pero hay que ponerlos en algún lugar (...)".

M'agrada recordar els que no hi són. M'agrada pensar que la llei és dura també quan és lleu i garantista en contra de la ràbia del poble; un dia vaig escriure a un bloc que no sé si llegia ningú: "La llei és molt dura, tenien raó els juristes romans, dura lex, sed lex.

M'hauria de consolar pensar que el dia que m'agafin amb el ganivet encara en la mà i fresca la sang de la víctima, el comissari no em posarà una mà al damunt. Li diré: "Sr. Comissari, vull parlar amb els meus advocats" (sol dir-se així, en plural), ràpidament em declararé culpable i cooperatiu, mentre els advocats recercaran atenuants en la meva desgraciada infància." Aquest dia, pensava en el Palau de la Música de Barcelona i els estrafolaris que la dirigien, no calen més detalls.

La presó és dura, per al qui hi viu, per el qui espera, i per les famílies. La política penitenciària, en efecte, interessa a poca gent, els residus humans ningú no els vol aprop. És una política cara, coherent amb una societat que, convençuda o no, ha abolit la pena de mort i predica el retorn de l'infractor. No lluu, és dura, amb pocs resultats, absent a les campanyes electorals, quelcom que existeix i que, talment una malaltia, només en parles quan t'afecta en persona. Ja ho tenia escrit fa dos anys: "Faran la presó, la inauguraran, i a la foto hi haurà tothom , el tout Minorque, ultimíssima tecnologia al servei de la vigilància. I l'endemà tornarem a parlar de competències en promoció turística, del certificat G de català, o del futur amenaçat de la gallina menorquina". No m'he errat de molt, la presó és aquí, necessària però incòmoda.

No he respost a la pregunta: sí que hi ha una relació entre benestar i qualitat de les presons. El top diuen que són les presons del tribunal de La Haya, recintes de quatre estrelles, on ara mateix endormiscat hi veu la televisió el presumpte genocida Ratko Mladi. Diria que sí, hi ha una relació, tret dels USA, que sempre té el millor i el pitjor de quasi tot. Els USA, la primera democràcia, té el sistema penitenciari més venjatiu d'Occident: un 1% de població reclosa, com si 800 menorquins estiguessin a la presó: Sintes, Reure, Carreras, Bosch, Taltavull, Rotger, Vidal, Florit, Riudavets, Mascaró, Pons, i Pons i més Pons en una cel·la amb dos llits; si així fos pensaríem que som una societat fracassada, i en parlaríem angoixats. A 19 estats nordamericans l'ex-presoner en sortir perd els drets polítics, mai més no recobra la plena ciutadania, una idea que va molt més enllà de les diverses inhabilitacions del nostre codi penal. Tot plegat, una idea de càstig que no és la nostra: més generosa, optimista envers la condició humana..., visca la Il·lustració i la modernitat, però les presons enfora! I per cert, no sé com ho he de fer per visitar la presó, que està en la meva ruta cultural. Hauré d'esperar que hi entri algun germà, amic o conegut?, o potser jo mateix, estimat Rufus, no ho saps mai.