No confonguem la llibertat d’expressió amb el desig que els diaris ens imprimeixin barbaritats

Si escrivíssim al "Menorca" dient que respiram amb el fetge o que pensam amb els ronyons, "es Diari" no ens publicaria la carta. I si ho fes, seria per a riure-se'n. Qui millor que els biòlegs per a explicar-nos la respectiva funció de fetge i ronyons? Són ells els qui en saben més.

Quan surt el tema de la llengua dels menorquins, hem de llegir a la secció de "Cartes dels lectors" les barbaritats que hi surten freqüentment impreses, i que estan en desacord amb allò que ens diuen lingüistes i filòlegs de tot el món. Són aquests experts els qui de ver hi entenen, i és a ells a qui hem de fer cas.

Jo crec que la premsa escrita no hauria d'oferir les seves pàgines a qui vol parlar de temes filològics però és incapaç de distingir clarament entre conceptes com són llengua i dialecte, o que ignora fins i tot com els lingüistes de tot el món anomenen la llengua que parlam els menorquins des de fa segles, o que raonen com si les llengües es poguessin dividir en superiors i inferiors.

Llibertat d'expressió no significa que tinguem dret a omplir de disbarats les pàgines dels nostres diaris, a qui demanaria, per tant, més respecte cap a nosaltres els seus lectors, i menys tolerància davant la ignorància o la mala fe.

La carta del lector que m'ha empès a escriure aquest article, m'ha fet, també, rellegir l'article "La nostra llengua", publicada en "es Diari" pocs dies abans, article que contribueix de forma clara, perfectament entenedora, a fer que els menorquins recordem a quina comunitat lingüística i cultural pertanyem. Com a menorquí que sóc i que no renega de la seva identitat històrica, li don les gràcies, Sr. Petrus, pels seus escrits, que esper que ens seguirà oferint a través del Menorca.

No voldria acabar aquest article sense fer referència a la manera d'expressar-se de l'autor de la carta del lector que ha motivat aquest meu article. Aquest senyor parla despectivament de "Cataluña y sus secuaces". Parlar de tal manera no solament representa una ofensa cap a aquelles persones que han nascut a Barcelona i altres ciutats de Catalunya, sinó també cap als seus parents menorquins, persones que, com jo mateix, tenim família -dona, fills, néts, etc.- nascuts al Principat. Per altra banda, escrits com el de l'autor de la carta no afavoreixen gens, i menys en plena temporada turística, els interessos econòmics de la nostra illa. Tots sabem que els diners que al llarg de l'any barcelonins i altres catalans deixen a Menorca són considerables. Afavoriríem, nosaltres menorquins, a qui ens insultés?