Sebastià Mesquida Ferrer

Va instal·lar el primer taller al carrer dels Gelosos. Feien una producció de sabata de dona de qualitat centrada en el mercat nacional. Mesquida s'encarregava de la comercialització. En un primer viatge va visitar Barcelona, València i Alacant; més endavant anà a Madrid, on va aconseguir comandes de La Imperial, una de les botigues més importants de la capital. Inicialment, la producció era de 70 parells setmanals; era una manufactura artesanal i un sabater només feia cinc parells per setmana. El 1931 va respondre a la crisi amb un augment de producció gràcies a la introducció de maquinària auxiliar, amb la qual obtenia 225 parells per setmana amb el mateix nombre d'operaris i sense cap pèrdua de qualitat. La Guerra Civil el va sorprendre en un dels seus viatges de caire comercial; va passar vint dies incomunicat i tingué grans dificultats per tornar a l'Illa. A la seva arribada fou detingut i empresonat pel fet de ser empresari; la fàbrica quedà paralitzada durant tota la contesa.

El juliol de 1939 Mesquida reprengué l'activitat, ara com a empresari individual; Cardell i Prats van continuar com a tècnics. La fàbrica es desplaçà al carrer de Sor Àgueda; la producció de 250 parells setmanals s'aconseguia amb vint treballadors i quatre aprenents, però l'escassetat de primeres matèries causava greus problemes. Pel que fa a la comercialització, l'empresari seguia fent els contactes amb els clients però va agafar representants, primer a Madrid i a continuació a Aragó i la zona nord, que en poc temps acabà sent el millor mercat, amb el 40 % de les vendes, gràcies a la introducció d'una sabata d'esport amb pis de goma, adaptada a les condicions d'aquella part del país de pluges freqüents. Més tard les vendes es van estendre a Astúries, Galícia, Castella i Catalunya.

La maquinària consistia en màquines de virar i de finissatge per fer acabats i muntar les sabates. La feina d'enfranquir i ajustar, totalment femenina, es realitzava amb màquines de cosir; hi havia una cadena de dones aparadores. Les feines es realitzaven a la fàbrica sense treball domiciliari, que es desenvolupà molt més endavant. La fàbrica tenia dues plantes de 200 m2: a la inferior es realitzava el muntatge de les sabates, mentre que al pis superior hi havia els talladors i les ajustadores. A partir de 1945 la introducció de nous mètodes va permetre augmentar la producció fins als 500-550 parells setmanals. Devers 1956 Sebastià muntà una fàbrica de bijuteria amb tres socis, però al cap de dos anys ho va deixar. Del seu matrimoni amb Antònia Mascaró Gener va tenir quatre fills: Miquel, Lluís, Àngel i Antoni. El 1960 Àngel començà a col·laborar amb el seu pare i al cap d'un parell d'anys s'hi afegí Lluís. Primer Àngel i al cap d'un parell d'anys Lluís, van substituir el pare en els viatges comercials, tasca que compatibilitzaven amb les seves ocupacions a l'empresa, administrativa Àngel i tècnica i de disseny Lluís.

El 1966 la fàbrica es traslladà al carrer Gustavo Mas. Es va mecanitzar el muntatge amb la introducció d'una cinta transportadora, la qual suposà una petita revolució, ja que els sabaters abandonaren el treball individual per realitzar la feina en cadena. La productivitat augmentà força: es passà de 700 parells setmanals a 350-400 parells diaris. Àngel assumí la direcció comercial, mentre que Lluís deixava de viatjar i s'encarregava del disseny i del departament tècnic; Sebastià Mesquida quedà com director-gerent. Aquests innovacions van permetre estendre l'àrea de vendes a tot el mercat nacional. El 1972 Mesquida agafà nous representants i introduí la marca Looky. L'empresari sempre prestà una gran atenció a les tendències de la moda; viatjava per observar els articles que funcionaven en altres països i mantenir contactes. A la dècada de 1970 fou un ferm defensor de les campanyes publicitàries, ja que opinava que l'encariment del producte es compensava amb la major seguretat en la cartera de comandes.

Sebastià Mesquida era partidari de la col·laboració empresarial. La dècada de 1950 fou vicepresident del Sindicat Vertical de la Pell. Els anys setanta un grup de fabricants decidiren treballar en comú en la comercialització. El resultat fou la fira Expominorica, que es va fer a Ciutadella els anys 1971, 1972 i 1973, tot i que no es centrava únicament en el calçat. La fira demostrà que es podien atreure els compradors, però les seves limitacions van aconsellar fer un pas endavant. El 1974 es fundava l'Asociación de Fabricantes de Calzado de Lujo de Baleares Selec Balear. El seu nucli eren els fabricants de Menorca: de quinze, nou eren de Ciutadella, dos d'Alaior i quatre d'Inca. Miquel Mesquida i el seu pare Sebastià van ser dos membres molt actius. L'objectiu era promocionar les empreses al mercat nacional: es feien dues desfilades anuals a Madrid per presentar la moda de cada temporada, la primera el març de 1974. Malgrat que l'inici coincidí amb la crisi dels anys setanta, el certamen va anar prenent volada. El 1975 es va retre homenatge als fabricants més antics, Sebastià Mesquida i Buenaventura Beltran. Els anys següents Selec Balear s'ha consolidat com un punt de referència en moda; els seus integrants compten amb les marques més conegudes del mercat nacional. També actua a l'estranger: des de 1987 participa en la Fira Internacional GDS de Düsseldorf on el 1988 ja va muntar-hi un pavelló propi.

El fill gran de l'empresari, Miquel Mesquida, estudià per pèrit mercantil. S'incorporà a l'empresa familiar devers 1950 i el 1953 s'establí pel seu compte amb l'ajut del seu pare. Començà fabricant sabatilles i més tard passà al calçat de dona; el seu germà Antoni, en finalitzar els estudis d'enginyeria industrial, se li ajuntà. Es va associar amb altres empresaris per cobrir diferents línies de fabricació sota l'empremta de la qualitat. Cada empresa funcionava amb independència pel que fa a la producció, però la comercialització, centrada en el mercat nacional, es feia amb uns objectius comuns. El 1972 va crear la marca Patricia; es feu un gran esforç per apuntalar la imatge de marca, amb publicitat, assistència a fires i el patrocini de l'esport. El 1973 s'associà amb un sastre per obrir una línia de confecció de pell. La societat assolí els seus millors moments les dècades de 1970 i 1980. El 1978 el grup es reorganitzà. Els anys noranta el negoci es desplaçà cap a la vessant comercial. Arran de la crisi dels anys 2009-2010, l'empresa va experimentar dificultats que provocaren la seva reestructuració i el tancament d'algunes societats.

Sebastià Mesquida va enfocar l'empresa de forma familiar. Sabia treballar en equip i tenia una gran visió de futur. Entre el 1954 i el 1956 fou president del Cercle Artístic de Ciutadella. El 1975 constituí Sebastián Mesquida, SA, de la qual foren socis inicials el pare i els seus dos fills, Àngel, que en fou nomenat l'administrador, i Lluís, encarregant de la part tècnica i de disseny. El 4 d'abril de 1982 l'empresari moria a Ciutadella.

Mesquida va exportar a Canadà i a Nova York a finals dels seixanta, però es retirà el 1970, perquè li exigien una sabata més econòmica. Devers 1980 els seus fills encetaren les exportacions mercès als contactes amb representants a Glasgow i Alemanya. Els anys següents s'introduïren al Japó i la Xina. Malgrat tot, el mercat preferent sempre ha estat l'espanyol. Els anys vuitanta van obrir botigues a Barcelona, Valladolid, Santander, Sevilla i Menorca, clausurades a partir de l'any 2000. Es donà un impuls a la promoció comercial amb anuncis a les principals revistes de moda: VOGUE, ELLE, Marie Claire, i l'assistència a fires nacionals (Moda Calzado de Madrid) i internacionals (Düsseldorf, Milà, Pekín, etc.). Àngel Mesquida fou membre fundador de l'Associació de Fabricants de Calçat de Menorca el 1983. L'any 1993 en va ser elegit vicepresident i dos anys després n'assumí la presidència, que exercí dotze anys. A finals dels vuitanta i la dècada de 1990 Looky arribà a ser líder en moda femenina a Espanya. L'empresa tenia uns setanta treballadors. Devers 2005 la producció era de 75.000-90.000 parells per temporada i el 85% es distribuïa al mercat nacional. La firma ha creat altres empreses per cobrir noves línies de fabricació. Al segle XXI han passat a dirigir l'empresa els fills de Lluís Mesquida, Sebastià i Llorenç Mesquida Pallicer.