Santiago Pons Quintana

Santiago Pons Quintana, nascut a Alaior el 1929, fou pioner en la fabricació de sabatilles de dona, les famoses babutxes, i passà amb èxit a la fabricació de calçat de dona gràcies a la seva penetració comercial i a l'atenció a la mecanització i el disseny.

Santiago Pons Quintana va néixer a Alaior el 29 de juny de 1929 en una casa senzilla. El seu pare, Santiago Pons Victori, era barber, i també feia de sabater, i la seva mare, Magdalena Quintana Seguí, era enfranquidora. El pare, que havia tingut una infància i una vida difícil, va ser represaliat després de la Guerra Civil i va estar empresonat a la Model de Barcelona fins al 1944. Mentrestant, la mare, al costat de Santiago i el seu germà petit, Onofre, van passar serioses dificultats econòmiques, pal·liades per l'ajuda de l'oncle Josep Quintana, germà de la mare, i de l'avi matern. Restablerta la unió de tots els membres, la família va començar una millora gradual, gràcies al seu esperit de lluita i gran capacitat de treball. Santiago sempre va estar molt unit als seus pares.

Quan tenia quatre anys el futur empresari va anar a l'escola laica del mestre Francisco Sintes i la Guerra Civil va esclatar quan en tenia set. El 1947 va néixer la seva germana Magdalena i aquells anys acudia a classes en hores extra amb el catedràtic Joan Hernández Móra, que volia que fes el Batxillerat, el qual en aquells dies constava de set cursos més la revàlida. Santiago va començar a cursar el Batxillerat amb tot afany, fins al punt que en tres anys va passar cinc cursos. També era un bon esportista. Entre altres esports, va jugar a tercera divisió amb el Deportivo de Alayor, fins que es va rompre el turmell en un partit, quan tenia 28 anys. Va tenir la sort de poder fer el servei militar a Menorca, la qual cosa li va permetre, durant aquest temps, seguir vinculat al seu treball, als estudis i també a la pràctica del futbol. Aficionat al cinema, col·laborava en la difusió i la projecció de les pel·lícules de cinema en el que seria el futur Centre Cultural d'Alaior, del qual ja en plena maduresa arribaria a ser el president. També va seguir un curs de patronatge amb Pau Gomila i aprengué així l'art i els secrets de dibuixar patrons de sabates.

Pons Quintana va ser un jove molt actiu, obert, directe, amic dels seus amics, lleial amb els seus compromisos, va tenir sempre visió de futur, a més de ser un lluitador nat. Té gran sentit de l'humor, una mica sorneguer. Va començar treballant en una petita fàbrica del seu oncle Quintana. Allà tallava els talls, comprava les pells i s'encarregava de l'embarcament de les capses de sabates, i estudiava a les nits. Allà va iniciar, amb els seus pares, la modesta fabricació de sabatetes infantils Chicarro i la seva distribució per tots els comerços de Menorca. Pons Quintana va començar la seva activitat empresarial reorganitzant el petit taller muntat el 1940 pel seu oncle Josep Quintana Vinent i, a partir de 1953, va començar a comercialitzar les sabatilles infantils Chicarro, primer per a una firma islandesa i més tard per al mercat espanyol.

El 1956 Pons Quintana va introduir les seves sabates a El Corte Inglés. Des de llavors aquesta empresa no ha deixat de comprar de manera creixent, temporada rere temporada. Eren els inicis d'El Corte Inglés, situat al carrer Preciados, i Santiago va fer el tracte amb el mateix Ramon Areces, empresari arribat de Cuba. Pons Quintana va ser el primer a vendre sabatilles i Areces el primer a demanar-li al fabricant menorquí sabatilles de dona, que Santiago va començar a fabricar a petició seva. D'aquesta manera el negoci marxava com una seda. El 1970 Pons Quintana va viatjar a París, amb un altre fabricant de calçat, Gabino Sintes, on va aprendre nous sistemes de sabatilles i va posar en marxa la fabricació del model de "casc", tant de dona com d'home. Al començament dels anys de 1970, Pons Quintana va consolidar el mercat dels seus productes gràcies a la invenció del model que va ser resultat d'un nou tipus de fabricació, consistent en el doble girament de la pell.

La depressió dels anys de 1980 va obligar a realitzar un replantejament del que el mercat necessitava. Aquest moment va ser clau per a l'empresa, ja que va establir les bases definitives del que Pons Quintana és en l'actualitat: noves col·leccions d'última moda i d'altíssima qualitat. Una exhaustiva anàlisi de mercat el va portar a invertir en l'aplicació de noves tecnologies per a la fàbrica, i disposar així de la maquinària més avançada, la qual cosa és fonamental per oferir col·leccions excel·lents, tant pel que fa a noves tendències com en els materials i acabats. Aleshores ja comptava amb l'eficaç col·laboració del seu fill "Santi", titulat en ciències empresarials, que ja treballava a l'empresa i havia mostrat també dots de bon comercial (havia ampliat el mercat a Andalusia).

El 1985 i el 1986 l'empresa Pons Quintana va rebre una empenta amb la sabata trenada. A Alemanya les vendes se'n van emportar la palma, i allà la seva col·lecció fou proclamada la més venuda; també hi va haver moltes comandes provinents de França, Bèlgica, Holanda, Àustria, Suïssa i Amèrica del Nord (Las Vegas). En definitiva, per als Pons Quintana es va obrir un món sense fronteres. El 1990 tenien 90 empleats, el treball no faltava i van decidir renovar la maquinària (cintes automàtiques, amb els seus forns corresponents, reactivadores, frigorífics i amb retorn de forns sobre la mateixa cinta i un altre seguit de màquines); en total hi van invertir 75 milions de pessetes. L'efectivitat productiva va augmentar molt i la inversió va ser un èxit. El 1993 i el 1994 van ser anys difícils, però la plantilla va augmentar a 104 obrers i es va executar el pressupost previst. Aquell últim any va complir 65 anys i es va jubilar, encara que sense desprendre's del tot de la seva empresa.

Els seus dos fills, Santiago (nascut el 3 de febrer de 1957) i Magdalena (nascuda l'11 de febrer de 1961), han estat els continuadors en l'empresa, la gestió dels quals destaca per saber governar l'empresa en equip. Santiago és el director de disseny, producció i comercialització i Magdalena és la directora econòmica financera. L'empresa té uns cent operaris i produeix una mitjana de 900 parells de sabates al dia. Una de les tradicions més apreciades de Pons Quintana segueix sent la fabricació artesanal del trenat, el disseny propi de la casa, dibuixa diversos motius i colors, fent de la sabata un article únic, diferent i de gran qualitat, que marca l'última moda del calçat, la qual combina amb matèries naturals i el trenat, que li atorga personalitat diferent i gran qualitat. El passat s'encadena al present mitjançant la baula del disseny, a través d'un avançat concepte de màrqueting i de tecnologia per a una òptima diversificació del producte.

Santiago Pons Quintana ha tingut càrrecs de responsabilitat en representació dels interessos del calçat. Ha estat president de l'Associació de Fabricants de Calçat de Menorca (1970), president de Pime Menorca (1992), des de 1975 va ser vicepresident de la Junta Executiva que va promoure la construcció del polígon industrial d'Alaior (PIES) i que va ser inaugurat pel ministre d'Indústria Bayón el 1982. També va tenir càrrecs polítics com a tinent d'alcalde d'Alaior, elegit en representació del Grup Independent a les eleccions municipals del 1979. El 1977 va ser elegit president del Centre Cultural Agrícola i Mercantil d'Alaior, el qual va dotar de nova seu mitjançant la Societat Anònima Procensa, creada a aquest efecte. El 1972 va ser president de la Creu Roja d'Alaior.

Santiago Pons Quintana ha rebut premis i reconeixements per la seva tasca empresarial: el consorci italià del Patronat del Calçat el va guardonar amb el premi San Crispino e Crispiniano i a més té plaques de l'Associació de Fabricants del Calçat de Menorca, de la Federació del Calçat Nacional i del Centre Cultural Agrícola i Mercantil d'Alaior. La seva filla Magdalena és des del 2006 la presidenta de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Menorca.