La mala educació

Per a molta gent encara, l'educació és allò que succeeix dins les escoles i prou. Si no fos així, seria mal d'entendre com és que es poden plantejar propostes en matèria educativa que ataquen els mateixos fonaments de l'escola pública i de qualitat, arrelada a la terra, a la llengua pròpia. Aquests darrers anys, de govern socialista a l'Estat, i de governs de diferent color a les comunitats autònomes, l'educació ja ha estat un camp deficitari per falta de finançament de moltes de les mesures anunciades. Escolt aquests dies les declaracions d'Esperanza Aguirre i m'espanten: treure la gratuïtat en algunes etapes educatives, incrementar les hores lectives dels professors, reorientar cap a l'oferta privada segments més costosos del sistema, retallar serveis complementaris. No és estrany que la comunitat educativa s'hagi aixecat en massa contra les continues provocacions d'Aguirre, que anuncien què serà de l'educació si el Partit Popular té la responsabilitat de governar. Ja hem vist les retallades de CiU a Catalunya, les anunciades a Galícia, les previstes a les Illes Balears, que condueixen a una educació de menor qualitat.