TW
0

Els he de confessar una cosa, ara que no ens sent ningú: Estic una mica cansat d'escriure pàgines i més pàgines sobre retallades. Un dia les escoletes, l'altre els centres de salut, que si els projectes de cooperació, les subvencions o les cases d'acollida. Tenc el complexe de fer de mediador entre vostès, els lectors, i uns senyors que tot el dia van tisores en mà, retalla que retallaràs.

No som ni economista ni polític, per sort, i segurament per açò la meva opinió no tengui valor, però no puc evitar demanar-me si tanta retallada és necessària. Segur que hi ha arguments molt contundents, reflexionats i ben pensats per defensar que no, que no fa falta anar tant enllà, però avui em centro en un correu electrònic que m'ha arribat, d'aquells que circulen sobre la classe política.

Qui me l'envia avisa que no tots els polítics són iguals, i que una poma podrida no ha de fer que tot el paner es llenci al fems. Però aquest correu desvetlla coses com que a Espanya hi ha 76.462 polítics.

I jo em demano si són necessaris tants. Com deia ahir el meu admirat Pep Mir, potser açò frega la demagògia, però la reflexió és necessària. Més quan m'assabento que els sous de tots aquests polítics sumen, cada any, 720 milions d'euros. Si volen, els envio el correu i vostès mateixos reflexionen sobre si és demagògia o no. Potser també el reenviaré a algun polític. Sempre està bé fer autocrítica, o no?