El passadís mediterrani

El projecte, en essència, és el de la construcció d'una infraestructura ferroviària que connectarà Algesires amb la frontera francesa i la resta d'Europa. L'objectiu final és clar: facilitar el transport de les mercaderies des del nord d'Àfrica cap al centre d'Europa. En el propòsit hi ha elements positius: no fa falta recordar la sostenibilitat i el rendiment econòmic del tren davant altres mitjans de transport, també hem de veure que aquesta línia trencaria el sentit radial de les comunicacions a Espanya, herència del franquisme, quan Madrid havia de ser el centre de tot. Així, a primera vista, és una infraestructura necessària i recomanable. Naturalment, aquesta decisió ha estat en contra d'una altra proposta, aquella que pretenia unir Europa, a través dels Pirineus, amb Aragó, Madrid i Portugal. Tot i que la primera impressió és favorable, la informació m'ha fet recordar l'informe recent de Greenpeace "Destrucción a toda costa", en el qual s'advertia d'una possible bombolla d'infraestructures després de la bombolla immobiliària, posant en qüestió aquesta constant fugida cap endavant que fa el sistema. Associat a la creació d'aquest passadís mediterrani arran de la costa, ja hi ha projectes d'ampliació dels ports d'Algesires, Cartagena, València, i altres, per augmentar la seva capacitat. Això de l'increment de la capacitat de recepció i de moviment, em recorda massa als arguments que es van emprar per la fantàstica ampliació de l'aeroport de Menorca, dic fantàstica perquè eren arguments de fantasia... En tota aquesta celebració no sé què hi pinta el president Bauzà, que no va tenir temps per sortir i fer veure que el corredor del mediterrani seria molt bo per les Illes. Atès que és segur que la línia ferroviària no passarà per Palma, molt em tem que serà un argument recorrent a l'hora de fer créixer la nostra pròpia bombolla de les infraestructures.