El repte de l’educació infantil

La legislatura 2007-2011 representà un esforç de totes les administracions per a la millora de l'educació infantil en l'etapa de 0-3 anys. No era una feina que partís de zero. A Menorca ja havia treballat de valent des de feia molts anys en aquesta etapa i avui és model a tota Espanya. Avui, la societat menorquina veu l'educació de zero-tres com una dret irrenunciable, com una responsabilitat de la que no pot defugir l'administració. En la legislatura passada es va posar en marxa la creació de més places escolars, es va continuar el procés de "municipalització" de la xerxa d'escoles infantils, es va aprovar un conveni laboral per als professionals del sector, es va millorar la coordinació entre les escoles. Gran part de l'avenç va ser degut a la decisió de les educadores, però també per l'esforç dels Ajuntaments. Aquest esforç encara va ser major per poder complir amb la normativa emanada del Govern de les Illes Balears, en relació a les condicions que havien de complir els centres: ràtios més baixos per cada etapa, personal de suport, titulacions, etcètera, etcètera, la qual cosa es va traduir en un major cost del servei. Aquest major cost, en part va venir suportat per la creació d'una línia d'ajudes, com mai abans no hi havia hagut, per part del Govern, amb la consolidació de la subvenció de 4.000 euros per aula. En el cas d'Alaior, que conec, aquesta venia a representar uns 50.000 euros anuals què, sumats als 15.000 – 20.000 euros del Consell Insular de Menorca, venien a suposar gairebé un 25% del cost total del servei. A finals de 2011 ens trobem que el Govern encara no ha pagat l'aportació de 2010 per a les escoles públiques, fet que seria en primer lloc imputable a l'anterior Govern de les Illes Balears, sostingut pel PSOE i Bloc-PSM-EV. A aquest fet hi hem d'afegir que, a finals de 2011, el Govern de les Illes Balears actual encara no ha fet la convocatòria per enguany, amb la incertesa que això provoca. Segons sembla, aquest ajornament de la convocatòria obeeix a la idea del Govern de replantejar-se l'actual abast de les ajudes, sense descartar la seva rebaixa. Si fos així ens trobaríem amb dues circumstàncies molt negatives: a) la incertesa sobre el procés de consolidació de la xarxa d'escoles infantils; b) la càrrega econòmica que una menor ajuda faria recaure sobre els ajuntaments, que són en la majoria dels casos els que fan possible el manteniment i funcionament de la xarxa. En l'actual situació econòmica, dels Ajuntaments i també de les famílies que han de contribuir a una part del cost, les perspectives no són gens optimistes.