El moll d’os

Un dels eixos del discurs de Pérez Rubalcaba en aquesta campanya és que, mentre que el PP parla d'abaratir el comiat, el PSOE defensa la idea d'abaratir la contractació. No sé si la realitat és exactament aquesta, però sí que és una de les idees-força que es volen incorporar al debat electoral. En contra de Rubalcaba juga el fet que ell mateix va aprovar fa poc més d'un any la nova reforma laboral, la imposició de nous ajustaments que reduïen els drets laborals dels treballadors, la rebaixa dels sous dels treballadors públics, l'increment de l'edat de jubilació i la modificació de la manera de comptar el dret a la percepció de la pensió. En contra de Rubalcaba hi juga la realitat que, malgrat la reforma "socialista" que beu dels dogmes neoliberals que s'imposen a Europa, ja tenim cinc milions de treballadors i treballadores sense feina, que se segueix destruint teixit productiu, que empitjoren els comptes públics, que tot el capital públic injectat a la banca privada no ha servit per a activar els crèdits a petites i mitjanes empreses, a autònoms. A l'inrevés, el que hi ha a l'horitzó són els núvols plens d'una nova tempesta financera. En aquest punt, després de totes les reformes, es parla ara d'injectar diners públics (directament o indirectament) a les empreses per a incentivar la contractació, encara que no s'han explicat els continguts concrets de la mesura. Des de la CEOE ja fa temps que es parla de l'eliminació o reforma del Salari Mínim Interprofessional, de l'enduriment de l'accés a les prestacions per atur, de la reducció de les quotes patronals a la Seguretat Social. Ara, aquesta proposta també té perills evidents: desmotivar el canvi de model productiu que es requereix, la creació de bosses de subocupació, l'increment de la pressió patronal sobre els assalariats. Aquest passat estiu, el ministre de Treball defensava una nova reforma laboral, aquesta dirigida a la contractació de joves, a la primera contractació, afirmant que s'estimava més un contracte precari que un aturat. Aquesta idea de desfeta de l'Estat de Benestar ja s'ha incorporat en la cultura de la nostra societat.