De ‘minijobs’ i misèries

A Alemanya, cas que vostè empra d'exemple, un de cada quatre contractes són 'minijobs', i la gent que els té necessita ajuts estatals que s'acaben perpetuant. Perquè resulta que, tot i que vostè ho amaga, només el 21 per cent dels que tenen un 'minijob' aconsegueixen una feina estable. Ja que hi són, proposin el retorn a l'esclavitud? Si fa, no fa... Deia a "59 Segundos" que més d'un milió d'empresaris han plegat amb la crisi. N'està segur? Asseguri's, perquè molts d'ells el que han fet és declarar en fallida les seves S.L. i n'han creat de noves, evitant-se així les indemnitzacions i els deutes pendents que al final paga 'papá Estado'. Si no em creu li puc donar algun exemple. Per què no som valents i ens enfrontam, d'una vegada, al sistema financer? Per què seguir fent "esclaus"? Perquè el peix mitjà, les empreses, no poden amb el gros, els bancs, i és més fàcil menjar-se el petit, el treballador. La solució passa pel crèdit, els 'minijobs' no activaran el consum. Senyor Rosell, amb 400 euros podria vostè fer regals per Nadal? Perquè jo no!