Adéu al cinema d’Alaior

La decisió del govern municipal, d'acabar amb el conveni de col·laboració amb l'empresa Salpon, ha duit com a resultat el tancament del cinema comercial a Alaior. Era l'únic cinema de poble, fora dels que hi ha a Maó i Ciutadella. Fa cinc o sis anys es va plantejar la necessitat de contribuir, amb diners públics, al sosteniment de l'oferta cinematogràfica. La causa era la baixada de públic que feia insostenible el manteniment de l'empresa. La baixada estava motivada per moltes raons: el cinema a casa, la descàrrega immediata de les estrenes, la creació de l'OCIMAX a Maó, etc. Ja dic per endavant que no era una decisió fàcil. Per un costat estàvem subvencionant una empresa privada. Per altre, es tractava d'un esforç perquè Alaior no perdés una activitat recreativa i cultural regular. He llegit que l'actual regidora de cultura parla que l'oferta arribava a un públic molt residual; bé, sobretot es tracta dels fillets i les filletes, que encara omplien les sessions de cinema infantil, i dels espectadors de major edat que tenen dificultats de desplaçament a Maó. Per a mi, no és un públic residual, és un públic molt respectable. Havia de mantenir l'Ajuntament l'ajuda per a fer possible la programació cinematogràfica? La resposta no és fàcil. A favor del no hi hauria l'apel·lació a l'austeritat i la reducció de les despeses. A favor del sí ens trobaríem amb la necessitat de mantenir una activitat recreativa regular, el de mantenir una oferta de diumenge pel públic infantil, el de mantenir oberta la sala de cinema del Centre Cultural que, si es tanca, prest tindrà els problemes de conservació dels edificis i infraestructures en desús. Malgrat que la resposta del públic adult era minsa, també existeix l'efecte "psicològic" de tenir un cinema obert al poble. Amb el tancament del cinema perdem una altra oferta i depenem més encara de l'oferta recreativa i cultural de Maó. Si a això hi afegim que aquest hivern no hi ha hagut la programació dels concerts des casino, que es van iniciar fa un any, ja veuen que el panorama no és molt satisfactori. Amb tot, també he de dir que durant aquests anys he notat a faltar un major esforç de l'empresa. La veritat és que era molt difícil que anés més gent al cinema d'Alaior quan les pel·lícules ens arribaven després de setmanes de projecció a Maó, i així és molt difícil que anés bé.