Formet nou

Segons les darreres notícies, Formet Nou duu camí de convertir-se en hotel rural. El cos principal de la seva façana ofereix l'entrada del casat del senyor, el primer pis presenta una porxada amb un triple arc de mig punt i sortida al terrat de ponent. A la planta superior existeixen les cambres on es dipositava l'anyada de blat, està adornada per un frontó triangular rematat per una creu, ja desapareguda. La "cotxeria de sa senyora", a l'extrem occidental de la façana, per temps fou una capella.

A llevant de les cases veim un edifici annex d'una planta, amb el forn, la caseta des missatges i les cases de l'amo, que penetren dins el cos de l'edifici principal. A la porta i finestra més properes a la casa gran es veuen els arcs tapats d'una porxada. Aferrada a l'enfront de llevant hi ha una cisterna.

A ponent de les cases, una cotxeria pel carro i carretó, i una establa amb un departament on hi havia un aparell de carbur que donava llum al casat del senyor o propietari.
Al lateral del pati, una cisterna gran arreplegava aigua de les cases i la païssa propera. Mai la van veure buida, l'aigua era tan fresca que entelava el gerro quan l'hi abocaven. Una piqueta permet distribuir l'aigua cap el petit safareig cobert del seu costat, l'abeurada de la tanca de s'era o a la bugaderia de darrera, que conserva la foganya i el còssil de posar la roba de la bugada. Aquest pati venç el desnivell amb una doble escalinata cap a tramuntana.

El pati de migjorn té un empedrat amb lloses de llevant a ponent, que es creua amb l'empedrat que comunica la porta dels senyors amb el jardí, al que s'accedeix per unes escalinates de pedra amb ornaments i que compte amb un petit safareig circular.
El propietari del lloc era Àngel de Sintas Moll, de Ciutadella, encara que en feia les funcions un germà seu. Els senyors no hi feien estada d'estiu, qui hi anà un parell d'anys seguits va ser "dony" Simon, germà de la senyora, que mostrava una clara predilecció per l'ombra que oferia l'heura del jardí a la vora de la font tot fruint de l'aroma de qualque pur havà.

Aquest lloc comparteix mitgeres amb Formatell, Cogollonet, Cogolló Petit, Forma Nou i Formet Vell. És prim de terra, estava molt rentat; bona part era marina, el millor conradís es trobava a ponent i llebeig, repartit en tres sementers, que van arribar a ser quatre.

BENET SINTES "BENUÀ"

Benet Sintes Orfila, anomenat també "Benuà" (del "Benoît" francès?). Va néixer a Binimaimut el 1923, lloc que menava son pare, com abans l'avi; als deu anys la família es mudà a Algendaró Nou, on n'hi van romandre divuit, encara que els sis darrers –mort son pare– en Benet s'hi posà al davant, en companyia de sa mare i dues germanes.
El 1951 es casà amb Joana Pons Carreras, nascuda a Sant Francesc de Binicalaf el darrer dia del 1924. A partir d'aquell moment, i durant 18 anys, van ser els amitgers de Formet Nou, del qual en sortia de pagès en Joan "Gros". El 1952 hi va néixer el seu fill Biel Sintes Pons. Després d'aquest lloc, i al llarg d'onze anys, menarien Binixíquer de sa Torre, d'on van sortir per instal·lar-se dins el poble de Sant Climent. En Benet va morir el 26 d'octubre de 2011, a l'interval entre la recollida de dades i aquesta publicació.
En Biel recorda que quan era al·lot encara havien traginat llenya al ramer amb la bístia i els escorballs des de la pleta de davant es Figueral, que no tenia portell de carro. També té present que fins el darrer any a l'estiu poaven amb l'ase al pou de torn de la mitgera entre els dos Formets, el Nou i el Vell, que era amitges i fa corral i abeurades a cada costat de la mitgera, el pou no duia molta aigua, però bastava per saciar el bestiar.

Era un lloc d'una colla, o de colla i mitja si hi havia qualcú que l'empràs. Com a missatges, a la primeria van tenir son pare i un conco manllevat de madona. Més endavant hi passarien en Bep "Forana" i en Llorenç Vidal, un cavador de s'Ullastrar (Sant Lluís), que arreplegava les rabasses que treien en llaurar, quan en tenia una carretada en Benuà li duia a ca seva. També hi va estar llogat en Federico Socías, qui trobarem més endavant, en passar per Formatell.

Mentre van viure a Formet Nou, a les nits anaven amb llum de carbur o petroli. L'electricitat hi arribà quan ja l'havien deixat. Pocs anys després s'asfaltà la carretera, però ja no hi vivien gaires pagesos per aquell tros. En arribar al lloc hi van trobar dues vaques, ells van assolir les cinc o sis. El formatge el venien a Can Bernat de na Ponça, llevat d'un any que el van dur a Maó, al Sindicat de s'Arraval. Després d'ells llogà Formet Nou en Bep de Binixíquer Vell, que hi tenia sis o set vaques.

RECORREGUT

Amb en Benet vam fer un repàs, damunt el mapa, de les pesqueres entre s'Enderrossal de Sta. Catalina i s'Enderrossall de Binicalaf Nou, així com dels noms de les tanques del lloc, de les que l'apassionat de la toponímia "menor" Xavi Gomila n'ha pres bona nota. Amb en Biel hem fet l'itinerari damunt el terreny.

A llebeig de les cases hi ha el figueral, avui sense figueres, i el colomar, un curiós edifici de dues plantes amb els dos sostres amb volta, baix era galliner i dalt colomar. A migjorn del jardí, passa el camí del boer, amb un aprés aferrat a una soll. Dins la quintana, les abeurades rebien l'aigua de la cisterna situada de part damunt s'Hort Fondo. Seguint la façana del boer hi ha l'establa de les bísties. La paret del camí puja cap a les cases coberta de peces de marès.

L'era, propera a la païssa, té uns 16 m, i és de lloses de pedra i morter col·locades damunt l'enrajolat. Hem vist les tanques del Purgatori, amb una barraca petita de tres cossos; s'Oliverar Quadrat i s'Oliverar Llarg, que en salaven les olives llargues; dins sa Marineta hi ha un cocó amb una coveta al fons que permet que s'hi mantengui l'aigua a l'estiu; segons na Joana hi havia serps, només hi trobam una tortuga que n'acaba de sortir i una altra a dintre en remull. El boeret, amb dos arcs i una cisterna, està situat entre quatre tanques.

També hem vist una herba semblant al tem, que anomenen "fíjola", d'estona l'empraven per encendre el foc a les cuines de ferro. També hi ha patata morenera, de fulles de tres cantells, la patata és rodona i plana, com un mac de la mar. Per guarir les morenes –diuen– tan sols s'ha de dur dins la butxaca.

CAMINS I DRECERES

Les proximitats d'aquest lloc degueren ser habitats des d'una antigor ben remota, a llevant de les cases s'han trobat restes d'estructures talaiòtiques, així com ceràmica superficial púnica i romana. També hi ha un parell de coves que podrien haver estat d'habitacles o hipogeus, el més segur és que van servir de boers, com delaten les menjadores.

L'antic itinerari que conduïa a la cala des Canutells passava per tramuntana de les cases i de s'era, un camí de tanca sense parets laterals però amb moltes travesseres, havien d'obrir i tancar set o vuit barreres de cap a cap. Segons deia en Benet, de més enrere passaven a peu per Cogollonet i Cogolló Petit, hi havia passos i escalons a les parets. Abans d'obrir la carretera hi van anar amb bicicleta de per Forma Nou, que era tant o més llarg i amb més barreres que per Formet Nou.

Durant la postguerra el contraban de tabac i cafè va donar un poc de vida a la gent del camp d'aquests llocs d'escasses tretes. Entre Binidalí i es Canutells era una zona de la costa amb bones raconades per descarregar, com es Pouet i s'Olivarda. No ens pot estranyar, idò, que hi hagués alguns "secrets" per Formet Nou, amagatalls temporals del contraban desembarcat.

Un dissabte, que en Benet i sa dona havien anat a Maó, mentre l'avi feia net el boer va veure un parell de guàrdies civils que remenaven per entre les coves i pedregars d'allà a la vora, el vell pagès pensà ara els faré córrer: va amollar les vaques de davall el boer, i al cap d'un poc deixà anar un brau jove un poc escandalós, que hi partí brulant i botant, no el van esperar, cametes ajudeu-me.
–––
adsintes@telefonica.net