Que no acabis amb un empatx

Na Socorro, l'assessora del conseller, no hi era, perquè havia anat a remenar el culeru per Miami, amb l'excusa d'acompanyar dos batles embarcats en el somni dels creuers carregats de turistes sempre a punt per lapidar la seva fortuna a cada port que atraquen. Qualque dia els hauran d'explicar que, a segons quins ports, perquè atraquin, primer s'ha de pagar a l'empresa naviliera.

– I aquí teniu aquesta magnífica ensaïmada mallorquina que us he duit per celebrar les noves lleis –va exclamar na Socorro, que ja havia tornat de Miami, mentre s'humitejava els morros amb la llengua.

– Idò? Quin funeral celebram, avui? –va demanar na Nataixa, auxiliar de tercera, mentre amb els ulls feia a l'assessora una repassada d'aquelles que maten.

– Ponte la peineta, muchacha (que volia dir: Més alegria, Natatxa") –va respondre el conseller mentre s'atracava a aquella casta de coca bamba esclafada i n'agafava un bon tros–, que per un dia et deixaré fer una feina creativa. Ja ho saps que hem aprovat una llei per rebatejar els pobles d'aquestes illes...

– I tant si ho sé, que vostès sempre han donat proves d'estimar-les molt, aquestes illes –va replicar la russa–. I també sé que n'han fet una altra, de llei, per deixar en no res l'idioma, i un altra perquè el capital edifiqui on més li convengui.

– Siempre al servicio de los amigos (que volia dir: "I tant que sí") –va respondre el conseller molt content–, però has de saber que aquesta vegada a l'Illa de les Vaques se'n preparen una de nova, de llei d'aquestes, que superarà totes les nostres. Li hem encomanat a un expert. Finalment aquestes illes tindran Unidad de Destino en la Construcción. Però jo ara volia que m'ajudassis, Nataixa, que vull rebatejar el nom de la nostra capital.

– Jo li posaria Palmó de Sicília /Palmón de Sicilia –va intervenir na Socorro sense que ningú no li demanàs–. Seria un reconeixement als nostros presidents jutjats, sobretot al darrer, que ja li han caigut 6 anys i a tots els altres alts càrrecs en situacions compromeses. Mai no s'ha de donar l'esquena als vells amics!

– ¡Para el carro, Socorro! (que volia dir: "Et tenc d'assessora ben bé perquè el partit deu molts de favors a ton pare, que si no fos així...") –va exclamar el conseller indignat–. Jo suggeriria una cosa alegre, per atreure els turistes, aprofitant que amor propi ja no mos en queda gaire. Què us sembla "Palmón del Todo Incluido", sense necessitat de traducció, tanmateix.

El nostro espia, era allà en mig, assegut al sofà i disfressat de jubilat en vaga de fam que defensa la seva dignitat, de tal manera que aquesta vegada el conseller, na Socorro i tot el govern sí que el veien perfectament, però simulaven que no.

– Palmón del Todo Incluído, no m'acaba d'agradar –va respondre na Socorro, fidel a la ortodòxia política del partit–. S'identifica massa amb la nostra manera d'entendre el turisme i a la metròpoli ho podrien trobar més tost nacionalista. Trob que ha de pensar un altre nom, conseller.

– Si voleu un bon nom, jo us el diré –va intervenir na Nataixa, amb cara d'avorrida i asseguda al sofà devora l'espia–. Poseu-li Palmón Arena, i arreu del món sabran d'on rallam.

– Tienes una lengua viperina (que volia dir: "T'enviaré a la Reserva de la Biosfera, a escampar herbicides pels camins") –va replicar molt maleït el conseller, mentre agafava el pom de la porta per sortir–. Ja m'he cansat, li posarem Palmón de la Isla, com en temps de la Dictadura; i també Palmó de l'Illa, perquè es vegi que en un raconet del cor encara mos en recordam d'on venim.

– Però Nataixa –va intervenir na Socorro, que s'havia distret fullejant la nova llei, per veure quantes finques del seu papà passaven a ser edificables, a l'Illa de les Vaques–, que no agafaràs un tros d'ensaïmada? Pensa que l'empanada de lleis que esteim fent és digna d' una bona ensaïmada...

– No, Socorro –va replicar na Nataixa–, sincerament, per jo no es bona a menjar, i vigila tu, si te la menges tota sola, que no acabis amb un empatx.