TW
0

Petitó meu, avui ens hem robat una hora. Els senyors que decideixen aquestes coses diuen que amb aquestes coses, estalviam llum, i tal com estan les factures elèctriques i com diuen que estaran, els farem cas. Amb aquest canvi d'hora, criatureta, ara es farà fosc més tard, i açò voldrà dir que tenim més temps per gaudir del dia. I és que ha començat la primavera.

Què és la primavera? Avam si t'ho sé explicar. Les persones hem decidit dividir l'any en quatre parts, a les que anomenam estacions. La primavera és una d'elles. És l'època en la que superam els dies freds de l'hivern, que ens fan estar encauats a casa molts fosquets sense poder sortir a fer una volta. El sol comença a brillar un poc més, i ja fa més bona temperatura per sortir a passejar, seure a una terrassa, anar al parc, a jugar amb els moixos i les gallines o per regar els ramells de la terrassa. Petitó, quan la primavera apareix, som tots com a cargols que estaven amagats i que esperàvem el primer raig de sol per omplir les places i gaudir de la vida en societat. Els caragols ho fan a l'inrevés, surten quan plou, però esper que ho hagis entès.

A la primavera, tots sembla que canviam d'estat d'ànim. Bé, tots manco els que tenen al·lèrgies. Esper que tu no en tenguis cap! Tots esteim com a més contents, més animats i amb més ganes de fer coses. Està molt bé, aquesta actitud, però a vegades la trob a faltar la resta de l'any. Bé, a Ciutadella aquesta espècie de febre socialitzadora torna per Sant Joan, però és una cosa efímera i amb data de caducitat. Després, cadascú va en la seva direcció, massa vegades amb les cucales posades i au, no ens recordam d'aquells dies en què tots semblàvem amics.

Bé, petitó, que estic tornant a fer una carta plena de moralina, i no era la meva intenció. Aquesta, criatura, és ja la carta que fa vint de les que t'he escrit. Vaig començar intentant explicar-te el món que t'envolta, perquè a mesura que vagis creixent segons quines coses no t'agafin tan desprevingut. No sé si ho estic fent bé, i et puc confessar una cosa: ets tu qui m'agafes desprevingut a mi cada dia que passa. Ara que ja et comences a comunicar, me sorprèn la teva capacitat d'entendre les coses. Avam si segueixes en aquesta línia, i quan tu siguis gros, m'expliques a mi coses que ara jo no som capaç d'entendre. Tal vegada així, petitó, comprenc coses que m'envolten que, a dia d'avui, no hi ha manera que m'entrin al cap.