La festa de l’exprimidora

Dol veure com alguns polítics s'esforcen per demostrar que en política el més important és mantenir l'status quo i que, tot i els errors passats que van servir per pregonar que representaven el canvi, no són més que continuadors d'aquella política que no persegueix res més que l'interès particular. Ho ha demostrat el senyor Bauzá, qui s'ha permès el luxe de pujar un 25 per cent el sou als seus càrrecs de confiança en una època en la que el seu partit, i ell al capdavant, no fan més que omplir-se la boca a l'hora de parlar d'austeritat, d'esforç i de sacrifici per sortir de la crisi. Ja ho va fer a principi de mandat, quan amb l'excusa de reduir conselleries van tenir la barra de pujar-se el sou perquè farien més feina entre menys consellers. I ara demanen al funcionariat, treballadors seus, que treballin més pel mateix sou, els incrementen el volum de feina i etc etc. Aquesta no és més que una nova mostra del sectarisme regnant: "Que treballi la prole, que treballin els que menys tenen, que paguin més impostos i que continuï la festa de l'exprimidora, que nosaltres seguirem dictant les normes del joc", sembla que diguin. Vergonyós, senyor Bauzà. El TSJIB ha dit ara que s'equivoquen. Siguin honestos, retirin el recurs i no gastin més doblers de tots per salvar als tribunals els seus sous milionaris. Pregonin amb l'exemple, d'una vegada! Perquè, de moment, d'exemple, gens ni mica! Estem apanyats!