Converses a Son Vaca

– Pues lo de aquí te va a saber a poco (que volia dir: "Idò aquí xalaràs" –va respondre l'homo que seia a la dreta–. A tots mos aniran bé uns dies de tranquil·litat a Son Vaca, entre companys i sense periodistes. Si n'aclarirem de problemes de govern!

– Ya lo veo ya, que aquí todos somos amigotes (que volia dir: "Ja ho veig, ja, que som un ranxo d'amigots") –va replicar el conseller mentre feia una glopada de gin diluït amb un 25% d'aigua.

– Y ya que estamos aquí (que volia dir: "I ja que hem vingut") –va continuar l'homo que seia a la dreta– hem convidat tots els miniconsellers que tenim a aquesta illa, que ara és nostra. Estan molt satisfets de poder rallar, per una vegada, de tu a tu amb noltros.

– Pues habrá que aguantarlo (que volia dir: "Paciència, idò!) –va respondre el conseller de la cosa–. Ah, et vull presentar la meva assessora, na Socorro, que és filla de qui tu ja saps, i que li feia molta il·lusió viatjar de franc. I una secretària que tenc, na Nataixa, que és aquí per si s'han de servir cafens.

– Buenas chicas sin duda (que volia dir: "Segur que són bones al·lotes") –va contestar l'homo adoptant posat de torero–. Pues nada, ara toca escoltar una mica els miniconsellers.

Ja us podeu pensar que es nostro espia també hi era a Son Vaca, disfressat de defraudador penedit que declara els seus milions de les Illes Caiman a canvi d'una mòdica multa del 10%. Era l'admiració de tots els presents.

– Vamos a ver, que hablen los miniconsejeros (que volia dir, precisament, el que heu entès, desgraciats bilingües!) –va continuar l'homo, que també haureu reparat que si no deim el seu nom deu ser per algun motiu.

– Però, antes de poder manifestaros (que volia dir: "Però abans de piular...") –va afegir l'homo sense nom–, mem, us vull deixar ben clar tot allò que no podeu dir:

– Primer de tot –va pontificar l'homo–, prou rallar de transport aeri. Ja ho sé que això d'esperar a l'octubre perquè es resolgui sembla una presa de pel, però és que ho és. I prou remenar merda, que la merda fa pudor.

– Tampoc no vull que critiqueu les inversions que teniu assignades en els pressupostos de l'Estat –va continuar l'homo–. Ja ho sabem que no arriben ni a la meitat que l'any passat i que semblen un joc de trilero. De 10,6 milions, no us en queda ni 1,7 per a empreses de l'illa. Però pensau que continuar fent línies inútils d'AVE com si no hi hagués crisi, costa molts de doblers.

– Us faré una confessió –va continuar l'homo posant cara de complicitat–. A noltros tampoc no mos agrada la misèria que s'assigna a la Comunitat Autònoma sencera, però és de llei que a les colònies es guanyen els doblers i a les metròpolis se'ls gasten. Ja sabem que a això li diven espoli fiscal, però mai del món no mos queixarem! Que mos sortiria coa, com als nacionalistes!

– Lo de las obras despresupuestadas (que volia dir: "Les obres que ja tenien pressupost...") –va suggerir el conseller de la cosa, que cada vegada s'hi trobava més a gust, a Son Vaca–. També hauries de dir que no en rallin, d'això.

– Ah, sí –va continuar l'homo sense nom–. No vull sentir ni un mot de les obres pendents, per més que ja teníeu els doblers assignats. Tanmateix ja sabeu el lema: "Fora del turisme no hi ha vida". Així és que ni patis de convent ni centres d'innovació tecnològica ni cap cosa rara d'aquestes, que a l'illa Grossa ja tenim prou despeses.

– I ja que us he parlat de turisme –continuava sense aturar l'homo– que ningú no me cansi reclamant una altra vegada la part que us toca de la promoció turística, que no us la pensam amollar. Mos ret massa!

– I ara un toc de cultura –va dir l'homo posant cara de conquistador davant d'indígenes illetrats–. Tampoc no heu de piular sobre la maldat amb què tractam l'idioma propi. Tot i que en aquesta qüestió ja sé que sou bons al·lots i no heu alçat ni una sola veu per defensar-lo. Això us honora de per vida.

– Di también lo de aquel que es tan espabilado (que volia dir: "Digues allò d'aquell que vol córrer massa) –va dir el conseller mentre donava un copet al braç a l'homo sense nom.

– Y tanto que lo diré (que volia dir: "I tant, que ho diré") –va replicar l'homo–. I per acabar, l'urbanisme. Ja ho sé que anau afamats de fer contents uns quants amigots terratinents i de destruir espai natural, després de tants anys d'abstinència. Però no us podeu passar, que semblau criatures de ses escoles, amb tanta frissera alegal. Deixau-nos a noltros, que ja farem les lleis adequades perquè tot sigui possible. Dotzenes de Trencs, podreu tenir!

Els miniconsellers, que per açò reben aquest nom, es van mirar i van pensar que ells no tenien res a dir. Però no se'n van anar perquè, per sorpresa seva, els carrers de Son Vaca estaven plens de joves borratxos que rompien bòtils i no feia gust sortir. Quin desastre, aquests joves! Amb la cohesió social que es respira, el futur que els espera i l'exemple que reben cada dia, i aquí els tenim, perdent el temps agafant una moixa...