S’han acabat les vacances!

Cada una de les teves abraçades és una gran recàrrega d'energia. Quan et disposes a donar-la, somrius entre satisfet i sabedor que allò que faràs t'agradarà tant a tu com a noltros. Després, et tires als nostres braços, reposes el teu cap sobre el pit o sobre l'espatlla, i deixes anar un "aaahh!" tendre i 'telettubinià'. I ton pare i ta mare, ja ho saps, es converteixen llavors en els pares més feliços del món. Què dic del món, de l'univers sideral!

Durant les vacances, hem gaudit més que mai d'aquestes abraçades. Hem pintat molt, jugat amb les construccions, fet figures de plastilina, passejat molt, hem vist els teus cosinets i cosinetes, fins i tot les de Palma. Les vacances, petitó, són aquests dies en què tu no tens escola, però per als pares, són els dies que no han d'anar a fer feina. Són molt necessaris, criatureta, per desconnectar, agafar forces i tenir clar que la vida és açò, estar amb els teus i gaudir de cada dia, de cada segon. Treballar està molt bé, i poder-ho fer en aquests temps és una gran cosa, però ton pare té clar, com deia aquell anunci, que per molt que m'agradi la meva professió, jo faig feina per viure, no visc per treballar. Alguns dels senyors que comanden, i també dels que tenen més doblers i comanden quasi més que els altres, pensen que tenim massa vacances. No hi estic d'acord.

Xerrant de vacances, petitó, resulta que un dels senyors que en teoria comanden i que coneixem com a rei, s'ha fet mal quan estava de viatge privat, o sigui, de vacances. Com deia un company de professió, així com està el pati laboral a l'Estat, no sé si queda molt bé que aquest senyor se lesioni en un viatge a un país molt llunyà que no deu haver fet precisament amb una línia de baix cost i dormint a un alberg.

Bé, Eloiet, avui encara ens queden unes hores per gaudir d'aquestes vacances teves. Esperem que el temps acompanyi, tant a noltros com als teus cosins que aquests dies són de viatge i han de tornar en vaixell. Que no botin molt!