TW
0

Sempre m'han atret l'atenció les màximes i frases lapidàries de personatges històrics que, tot i travessar el cernedor dels trets culturals i del temps, no perden mai la seva validesa ni la seva oportunitat. Fa uns mesos vaig referir-me en aquesta mateixa columna a la sentència que en Pons Seguí, un home ja gran que vaig conèixer fa una trentena d'anys, me va dir una vegada en trobar-nos en mig del carrer: "Me'n vaig a dinar, perquè un sac buit no s'aguanta dret". Fa un parell de setmanes vaig trobar-me per internet amb una frase que em va resultar molt familiar: "Un saco vacío se mantiene muy difícilmente en pie". Tot d'una vaig mirar-me qui era l'autor d'aquesta màxima, Benjamin Franklin, un polític i científic nordamericà del segle XVIII, que també va destacar com inventor, entre altres coses, del parallamps. En Pons Seguí no va estudiar a la universitat ni tan sols tenia estudis primaris, i tampoc va conèixer internet. Era una persona senzilla i entranyable que sempre saludava pel carrer. No tenia una formació acadèmica en la que estalonar-se, però tot ell estava folrat de saviesa i aplicava el seny i el sentit comú a les coses de la vida.