El desconcert urbanístic

En planificació del territori, que es concreta al llarg de generacions, no convé dictar mesures urgents, com s'està fent un any darrere l'altre. L'urbanisme a les Balears està pressionat per unes tenalles potentíssimes. Una de les potes és el lobby hoteler, amb les contínues demandes de reserves de dispensació i regulacions urbanístiques particulars per la seva activitat, i l'altra es la discutible gestió del medi ambient liderada per una Conselleria on pràcticament no hi ha especialistes en planificació del territori, ja que no es aquesta la preparació específica dels naturalistes. El Decret Llei, en la seva redacció inicial, corregeix la paràlisi deguda a la tramitació ambiental, establint el silenci positiu, i com aquesta, altres mesures particulars derivades probablement dels problemes detectats en la gestió urbanística. No obstant, genera confusió a temes claus, com dictar diferents criteris per a la delimitació del sol urbà (el criteri general paralitza tota gestió municipal), suprimir un mecanisme molt utilitzat com és la declaració de nucli rural, existent a la major part de planejaments, o no resoldre amb criteris objectius el requeriment de sanejament a les urbanitzacions. ¿Per què no establir una densitat màxima per a la depuració individual, en comptes de beneficiar als antics nuclis rurals exclusivament?

Diguem que el Decret-Llei inicialment aporta detalls de decoració però falla en l'arquitectura. La redacció definitiva hauria d'incorporar moltes variacions, entre elles repensar si determinats canvis aporten millores o generen una paralització administrativa que no és gens desitjable.