La Jornada d’homenatge a Antoni Moll Camps: balanç i agraïment

Volem agrair, d'una banda, a Antoni Moll Camps i a tota la seva família la presència càlida com la millor de les evidències que la cultura, viscuda, s'encarna en actituds d'una profunda, per coherent i natural, humanitat. I, de l'altra, volem estendre aquest agraïment a les moltes persones que han seguit amb interès els diferents actes de la jornada, i, d'una manera especial, als qui han col·laborat amb entusiasme amb la Secció de Llengua i Literatura: a Damià Coll, gran amic d'Antoni Moll, que, d'una manera totalment discreta, ha ofert materials i, sobretot, ha remat sempre a favor d'aquesta celebració; a Miquel Àngel Limón, que ens va permetre de gaudir d'una ruta literària per Ciutadella "amb ulls i lletra d'Antoni Moll Camps"; a Miquel Pons-Portella, que va guiar el diàleg amb l'homenatjat; als poetes que van participar a l'acte final, així com a tots els qui van presentar comunicacions gràcies a les quals ha crescut el coneixement i l'admiració pel poeta i narrador menorquí. I, evidentment, al Cercle Artístic i a l'Ajuntament de Ciutadella , que ens cediren els espais per fer aquest homenatge.

És aquí on s'imposa el balanç sumari de la jornada, magníficament oberta pel representant de la família Moll Camps, el germà Francesc, que va recuperar l'impacte de la lectura juvenil de Serenor. Llorenç Olives, Joan Pons Moll i Gustau Juan van oferir una tríada d'aportacions ben interconnectada: si el primer i el tercer es van decantar per evocacions memorialístiques que ens retornaren, d'una banda, una relació d'amistat infantil as Migjorn i, de l'altra, la de professor-estudiant al Seminari de Ciutadella als anys seixanta; el tercer, de manera més acadèmica encara que també viscuda, resseguí els profunds lligams del nét de Francesc d'Albranca amb es Migjorn, tot detenint-se en la història dels Jocs Florals des Mercadal del 1957. Josefina Salord i Sònia Moll presentaren dues comunicacions que enllaçaren les grans etapes de la trajectòria vital i intel·lectual d'Antoni Moll des de la publicació de Serenor el 1947 fins ara mateix. Si, en el primer cas, l'aproximació va ser feta des dels paràmetres de la història cultural dels anys quaranta als seixanta; en el segon, la filla, també escriptora reconeguda, combinà coneixement i sentiment per regalar-nos el millor, el més humà, Antoni Moll. El darrer vessant, el de l'amistat viscuda des de Barcelona, vibrà a través del bell text "De l'amistat i la saviesa", que féu arribar el filòsof Norbert Bilbeny.

Després de la ruta literària en què, gràcies a Miquel Àngel Limón, les paraules de l'escriptor adquiriren la força i la fesomia de la geografia urbana que les inspiraren; al capvespre, es va desplegar l'anàlisi de la seva obra poètica, traductora dels clàssics, narrativa i memorialística. Si Joan F. López Casasnovas féu una lectura, detinguda i suggestiva, de Serenor i Finestra dels dies; Pere Gomila ens descobrí les múltiples claus de la seva poesia inèdita. Al seu torn, el jove llicenciat en clàssiques Tomeu Obrador féu una rigorosa i documentada exposició, que permeté contextualitzar dins el marc de la literatura catalana l'aportació d'Antoni Moll amb les seves versions horacianes.

L'obra narrativa, publicada i inèdita, fou objecte d'una aprofundida caracterització per Maite Salord, que argumentà la necessitat de publicar L'endemà del silenci, mentre que d'Inventari de minyonia, l'obra memorialística, cabdal en la seva trajectòria i tan valorada per tots els lectors, Ponç Pons en recuperà una lectura ben actual.

El saló gòtic de l'Ajuntament de Ciutadella acollí, finalment, l'acte amb més caliu d'homenatge. Encapçalat pel diàleg a l'entorn de grans temes que Miquel Pons-Portella propicià amb Antoni Moll, la seva veu estigué, de fet, present en tot moment gràcies als vídeos que sobre ell es projectaren i gràcies, també i sobretot, al millor dels homenatges que poetes de Menorca (Margarita Ballester, Antoni Català, Damià Coll, Pere Gomila, Joan F. López, Gustau Juan, Sònia Moll, Tomeu Obrador, Ismael Pelegrí i Ponç Pons) li podien retre: llegint i fent seus poemes i veritables proses poètiques d'Antoni Moll o dedicant-li textos propis.

Aquest balanç sumari ens pot conduir a dues conclusions. La primera ha estat molt ben expressada per una persona professionalment allunyada del món de les lletres, que, davant la impossibilitat d'assistir als actes de la jornada, ens va fer arribar que "per no ser aliè a l'homenatge, n'hi he fet un de propi i íntim, que no és altre que el millor que se li pot fer a un escriptor: llegir la seva obra". No es pot expressar millor el sentit d'un homenatge, que, si es concentra en dates puntuals, només és per allargar-lo en el temps perquè el temps de la literatura no és altre que el temps, sempre renovellat, de la lectura, de les lectures.

I açò ens mena a la segona conclusió: l'homenatge no s'atura perquè hi ha molts lectors que estimen la literatura d'Antoni Moll i perquè la jornada d'homenatge ens ha fet un regal a tots: el de rellegir-la i redescobrir-la amb els ulls d'ara. I, amb açò, hem pres consciència que no només hem de convertir en lectura, en llibre, les aportacions d'aquesta jornada, acompanyades de les fotografies familiars en què s'encarna la trajectòria vital, intel·lectual i literària d'Antoni Moll Camps, sinó que també hem de posar a l'abast del públic obres que, com L'endemà del silenci, eixamplaran encara més l'admiració que sentim per qui és el testimoni viu de la continuïtat de la literatura catalana de Menorca des de la postguerra fins ara mateix.