Ses Coves, Pas d’en Revull i Barranc d’Algendar

Passat el tram de formigó, d'uns 200 metres, trobam unes cantonades amb el cartell indicador de Pas d'en Revull, és la continuació del Camí Reial. Aquest tros i el de Son Gornesset a les barreres d'Algendar van estar abandonats durant dècades, fins que es van xermar i reobrir fa una dotzena d'anys. Ara en fa un parell, s'arranjà el portell d'accés, s'aixecà la paret seca que li dóna continuïtat, es van col·locar un parell de barreres d'ullastre i suavitzar alguns accidents del viarany.
D'entrada ja comporta un canvi de paisatge, per la dreta tenim la paret reconstruïda, per l'esquerra una balma allargassada ens acompanya i ofereix protecció. La natura ens envolta mentre ens submergim dins la gorja de pedra, de vegades picada per obrir pas, acompanyats per l'exuberant vegetació matisada per discrets cartellets explicatius de l'itinerari botànic. Els ocells, sense etiquetar, deixen sentir els melodiosos reganyols.

SES COVES
Més avall hi ha vestigis, avui inaccessibles per la vegetació i per evitar que fugin els bens que pasturen aquestes marines. Es tracta d'un conjunt de sis coves i edificació annexa conegut precisament com ses Coves. He pogut accedir-hi des d'Algendar Nou, per uns itineraris només practicables per una persona tant experimentada com en Tomeu Pons Morlà. La falda que declina suaument cap els canalons i el barranc és una marina cada dia més espessa, però fa quatre o cinc anys en Tomeu encara n'havia llaurat els planets més bons, passant amb el tractor per caminets temeraris de fondes carrilades gravades pel pas d'antics carruatges, entre roques i espanyadors.

De cop em sorprèn la visió d'una petita era picada a la roca mare i la corresponent barraqueta, avui difícils de localitzar. De quan ençà aquesta era no ha servit per batre amb les bísties a ple sol? On vivien els conreadors d'aquest llogaret?.

Més a migjorn, amagada entre la rama, trobam una cova de forma circular i set o vuit metres de diàmetre. Pujant tres o quatre escalons entram per la portalada, que per la forma del llindar podria haver tingut una porta, fa una columna enmig però no hi ha menjadores de bestiar. Té orificis de formes regulars com per posar-hi prestatges. Qui sap si per temps no fou habitada pels mateixos usuaris de l'era o per carboners.

Per la marina ens apropam al Camí Reial, sense veure'l a sota de l'espessa arbreda. A la seva vora trobam el conjunt de ses Coves, una primera cova es comunica amb una altra, més envant ve una tercera amb l'orifici del fumeral, que a la vegada es comunica amb l'única dependència de parets de cantons i teulada, molt derruïda, a la que no aconseguim entrar. Al costat hi ha cisterna i abeurades.

Pujam damunt ses Coves, on ens espera una nova sorpresa, descobrim una altra era petita –que ni en Tomeu havia reparat–, també picada a la penya i amb una barraqueta d'era. La paret de marès que sobresurt de l'edificació de baix no és d'una altra planta, tenia la finalitat d'evitar que el bestiar pogués accedir a la teulada i caure al precipici. Entretant, una parella de miloques dibuixa eres damunt el cel del camí i el barranc.

Ses Coves presenten tot un conjunt de grutes i construccions que han albergat casa, boer, cisterna, era i molí, elements imprescindibles per viure-hi una família pagesa. Segons el llibre "Llocs del terme de Ferreries" (Creu Roja, 1992), els seus darrers pagesos van ser Gabriel Camps i Annita Martí, que el van menar de 1919 a 1934, data en què es va vendre.

Per l'absència d'antics portells i per les dues eres separades, podria ben esser que aquests terrenys qualque temps haguessin constituït dos llogarets independents, cada un amb els seus estadants, absorbits més endavant per Algendar Nou, com també un tercer, amb les cases que ara visitam.

CASES D'EN REVULL
Si el pla de davant les cantonades d'accés al Pas d'en Revull és d'Algendar Nou –i abans de ses Coves– el següent portell en el camí que baixa al barranc d'Algendar és de Sobrevell, lloc que també arriba amb un parell de tanques de part damunt el Camí Reial.

Si continuam el nostre itinerari no estarem gaire a trobar una barrera a l'esquerra que tanca i obre un breu caminet cap al pou i abeurades d'en Revull. Boni davant, a la dreta, un carrerany curt i una altra barrera ens assenyalen l'accés a l'antiga casa des Pas d'en Revull, deshabitada de fa prop d'un segle.

Veim el que queda del forn i diferents estances, a una de les quals s'accedeix per uns quants escalons, fet que fa pensar que hi podia haver dues plantes. Les arrels de figuera o d'heura aprofiten totes les escletxes per entaforar-se dins les parets i arribar a la terra humida. A tramuntana hi ha vestigis d'un altre edifici, qui sap si devia ser estable o boer.

PAS D'EN REVULL
Tornam al camí, que ens durà al punt més estret i espectacular de recorregut. Una gran roca talla la gorja en dues, que es pot passar pels dos costats, però el pas per la banda esquerra (baixant) és més estret i dificultós, encara que se n'ha suavitzat l'entrada i la sortida amb uns esglaons. El viarany baixa encaixonat cap el barranc d'Algendar, que finalment se'ns obre i no ens deixa de meravellar. El Camí Reial hi desemboca davant s'Hort de Dalt, amb les cases excavades dins el penyal de la banda de ponent.

A partir d'aquí el Camí Reial, poc senyalitzat, ressegueix el barranc cap a s'Aranjassa. Mentre ens sobrevolen quatre miloques passam al costat del pont que travessa el torrent cap al Molí de Dalt. Arribam a l'entrada de ses Voltes fins que el camí empedrat queda tallat pel torrent, llavors passam el pont que creua el rierol cap a ponent del barranc.

El camí de pujada, estret i ombrívol, està empedrat, tallat dins la penya com mostra el talús picat, i a trossos fa una carrilada per l'aigua, podria ser l'antiga calçada del camí romà. Passat un mirador damunt el barranc, s'arriba a un replà des d'on es veu s'Enclusa, allà trobam dues cotxeries juntes, amb arc de mitja punta i ja sense sostre, dins terreny que sembla que era del lloc des Torretó.

Abans d'obrir-se el camí del barranc, els seus hortolans o els pagesos dels llocs dels plans superiors, havien de fer el camí amb bístia per dur la fruita a vendre o per davallar el gra a moldre als dos molins hidràulics –el de Dalt i el de Baix–, dels que vaig escriure fa un temps. Quan ja tenien carro, el deixaven a ses Coves per llevant o a les dues cotxeries per ponent, i l'empraven per fer la resta del trajecte.

Els cartells en informen que de la nostra sortida de Ferreries fins aquest punt hem fet 4'7 quilòmetres. Per seguir-lo cap a Ciutadella, on arriba pel tram conegut actualment com a Camí Vell de Maó, hi falten 11'8 km. Per la nostra part donam per acabat el recorregut del segment de l'antiga via romana entre Ferreries i el Barranc d'Algendar conegut per Camí Reial, un itinerari que no necessita esser recomanat, i que ens ha servit com eix i pretext per conèixer els paratges que l'envolten i la seva gent.
–––
adsintes@telefonica.net