I si provam de sumar?

A Menorca esteim vivint episodis preocupants d'aquesta fal·lera. A Maó, ensoldemà de les eleccions ja agafaven escarpa i martell per canviar el traçat de calçades urbanes acabades d'inaugurar. O fa quatre dies duplicaven el nom com si la ciutat fos una colònia del passat. Mentrestant, el Consell de Menorca convertia l'actualització del PTI, que ja estava prevista per llei, en un conflicte entre defensors i depredadors del territori... I tots plegats, callaven davant una llei balear que converteix l'idioma propi de l'illa en una cosa tan folklòrica com tocar el flabiol.

Res més fàcil que atribuir aquestes actuacions a una política de dretes. Però la pregunta és: és aquesta una política de dretes? O dit d'una altra manera: els partits conservadors són necessàriament enemics de la identitat cultural i de la protecció del territori? I en aquest punt he de confessar que m'assalten tota casta de dubtes.

Menorca és un territori petit i tan ben delimitat que és la mar qui l'envolta. Té una història pròpia, però que poques vegades ha estat dirigida per ella mateixa.

Açò sí, ha tingut una gran capacitat d'adaptació a totes les situacions i ha maldat de treure benefici de cada peripècia. No rallaré ara dels corsaris o dels navegants o dels exportadors d'ordi o dels productors de formatge o dels fabricants de petit metall o de sabates o d'articles de cautxú, o dels contrabandistes o els caçadors furtius. Però tota aquesta gent ha existit i han donat riquesa a l'illa.

En el passat Menorca va poder ser un objectiu estratègic i en alguna època ja sabem que se la disputaven les grans potències, però els temps han canviat. Ara les disputes provenen dels interessos econòmics, del capital no productiu que cerca beneficis amb una visió que ja no hi entén de fronteres i que intenta transgredir qualsevol limitació local si açò el pot beneficiar.

Per paga, l'illa no pot comptar amb un Estat integrador que l'empari dels desgavells. Els governs d'Espanya han actuat tradicionalment amb la miopia centralista que els incapacita per entendre o respectar tot allò que no sigui uniforme amb el seu enteniment. O amb la seva visió de l'economia o de la cultura. Es pensen que Espanya és Madrid i les seves perifèries. Ara mateix, intenten aprofitar la crisi per acabar amb el penúltim intent d'articular el país, que van ser les autonomies.

I en aquest context i en plena crisi internacional, que està fent Menorca o, més ben dit, els governants de Menorca? Desmuntar tota l'obra dels que havien governat fins ara? Per què? Perquè quan aquells tornin a governar desmuntin tot el que s'està fent ara? En realitat, uns i altres corren el perill de ser com aquells conills que perdien el temps discutint quina casta de cans els encalçaven.

Menorca té altres models tan a prop que bonibé són de la família. Com el de Eivissa, que és evident que ha tingut un creixement molt més gran que el nostro. Però és que quan va arribar el turisme a Eivissa allà bonibé no hi quedaven més que jubilats i no hi havia cap riquesa agrària ni industrial, si no és l'extracció de sal. Eivissa ha estat una jugueta del capital on arribava gent d'arreu a la recerca d'or, com a les pel·lícules del far west. Avui dues terceres parts dels habitants són d'origen forà i el repte diari és aconseguir turistes al preu que sigui per mantenir tanta població.

Segurament aquest és un model que agrada a un determinat tipus de capital, però, sincerament, és també el model de la dreta conservadora? És aquesta la societat a què aspiren els menorquins amb ideals conservadors? O són solament els seus voltors –que totes les ideologies en tenen– qui vol fer creure que aquest és un futur desitjable?

En èpoques de crisi segurament cal fer canvis. Però és també quan són més necessaris la cohesió social, el diàleg i l'entesa. I Menorca té molts de punts forts d'una gran transversalitat, que me costa creure que siguin patrimoni exclusiu de la dreta o de l'esquerra. O és que en una illa petita no és fonamental la preservació del territori? O és que vuit-cents anys de tradició cultural no exigeixen una defensa coratjosa de la llengua i la cultura de Menorca? O és que no volem que els nostres descendents puguin continuar gaudint d'una societat humanitzada, estable i amb recursos?

La crisi internacional i en definitiva, els grans canvis que s'estan produint al món, obliguen la gent de Menorca, si vol mantenir el seu estatus fins ara privilegiat, a crear noves fonts de riquesa. Però només ho farà bé si parteix dels seus recursos propis i de la seva creativitat, esquivant els taurons que ronden l'illa. I açò vol dir esquivar el debat estèril i els interessos personals, i perseguir amb veu unitària un futur raonablement positiu.

I en aquest context, encara n'hi ha que qüestionen l'existència del Consell Insular. I tant que és necessari el Consell Insular! És necessari i és imprescindible si és que volem que Menorca tengui una veu pròpia per defensar els seus interessos. Que no li regalaran res, des de fora! Però açò sí, com qualsevol altre govern, el de l'illa només té sentit si actua amb la voluntat d'aconseguir el consens i açò vol dir recuperar els grans temes transversals, aquells que poden unir progressistes i conservadors i fer enfora els voltors que cerquen el benefici propi i la carronya electoral.