No entendre el problema

En la mateixa data un altre diari menorquí publica un article que té per títol "Intoxicats", de Miquel Àngel Maria, i cita unes paraules de Pla "El que per mi és perfectament clar és que jo no sé res de res, però he tingut la sort de tenir un temperament contrari a las coses fictícies, hiperbòliques i absurdes, que quan són presentades embolicades en la frivolitat donen del món exterior una idea absolutament irrisòria i estrabul·lada. Jo no he cregut mai que els homes tinguin una qualsevol capacitat per a pensar. Ho deia fa un moment. El que tenen és una enorme propensió a imaginar, a somiar. Per això hi ha tants fanàtics i tan poques persones tolerants."

Faig meves les paraules de Pla des de l'afirmació que no sap res de res fins a l'abundància de fanàtics i la dificultat de trobar persones tolerants. És cert que les transcripcions de declaracions no solen ser rigoroses i per tant el meu comentari està condicionat a l'exactitud del que diu el diari en relació a las declaracions del periodista citat. El projecte de una infraestructura respon a un pla d'usos que no es canvia excepte en ocasions molt singulars, aquí no és el cas, però no entre en cap lògica i en fan referència les declaracions referenciades, que un port es construeixi per uns vaixells i que després de construït aquests no hi càpiguen. D'això, que és una antinòmia física, no en poden tenir la culpa ni els polítics, d'abans o d'ara, ni els projectistes del port ni tampoc els seus constructors. L'afirmació és absurda i l'atribució de responsabilitat a l'expresidenta Joana Barceló també perquè no es pot culpar ningú del que és impossible. Només Obèlix tenia por que el cel li caigués a sobre...

Hi pot haver-hi una diferent opinió sobre si el port havia de tenir capacitat per acollir creuers de 3.000 passatgers tot mantenint el trànsit de ferris diari, ha de ser necessàriament diari per raons òbvies, amb Mallorca i la Península. A favor de la idea els beneficis econòmics de les visites dels creuristes, en contra el cost, l'impacte mediambiental i visual i sobretot la rendibilitat de la inversió, com s'amortitza una infraestructura costosa que rep un número de visites de creuers necessàriament limitat?
Cal recordar que per aquesta precisa raó els ports de creuers s'han construït sobre infraestructures preexistents adaptades a aquest trànsit, Miami, Barcelona, Roma, etc. Si s'hagués construït un port de creuers a Ciutadella amb capacitat per "grandes cruceros turísticos" avui entraria aquest port en posició destacada en el conjunt d'infraestructures inútils o no rendibles de les que Espanya en té un número no menor: aeroport de Castelló i Castella la Manxa, trams d'AVE que un cop inaugurats es tanquen per econòmicament no viables, autopistes de peatge que s'han de rescatar per l'Estat per manca de trafic, etc, etc. Però és cert que existeix una possibilitat d'atracament de creuers al port de Son Blanc que és econòmica i suficient per la finalitat, els ducs d'alba en el moll exterior.
No es veu per enlloc la utilitat de reiniciar un debat que ha estat ja esgotat amb excés de sentiment i manca de racionalitat, els arguments del qual tothom coneix. Una de las normes bàsiques de la qualitat dels processos en sentit ampli és fer les coses ben fetes a la primera, no repetir el que ja s'ha fet per fer-ho bé per segona vegada. Un dels principis coneguts i seguits en un plantejament o proposta és no repetir, no retornar sobre el que ja s'ha declarat, no insistir sobre idees conegudes per ja plantejades. Una de les pràctiques en els debats és no discutir les evidències ni per defensar-les ni per combatre-les.

El periodista cau en aquesta triple temptació amb absoluta contundència, però això és cosa seva i per tant depèn únicament de la seva voluntat. El que no ho és tant és que hi emboliqui, crec que la paraula és adequada malgrat el seu toc despectiu, altres persones que han demostrat abastament la seva vàlua i el seu servei al país des d'una ideologia que no pot ser qüestionable perquè és per definició lliure i que ho faci quan la referència i responsabilitat a la que fa referència és impossible des de la simple i estricta racionalitat perquè no pot existir, en paraules senzilles i entenedores, perquè no hi ha cas.

Debatre i discrepar és la base de la democràcia, de l'acció política, de la vida social i cultural, però el rigor és el que en defineix la qualitat, un mateix se'n pot autoexcloure si no compleix amb un mínim. La demagògia en seria l'extrem perquè és voluntària i no accidental.