Les dues granotes

"Es diu, es conte i comenten que hi havia una vegada dues granotes que van caure en un bol ple de nata. Immediatament es van adonar que s'enfonsaven: era impossible nedar o surar massa temps en aquella espessor… Al principi, les dues granotes van moure les anques en la nata per tal d'arribar a la vora del recipient. Però era inútil; només aconseguien xapotejar en el mateix lloc i enfonsar-se. Sentien que cada vegada era més difícil sortir a la superfície i respirar.

Una d'elles va dir en veu alta: "No puc més. És impossible sortir d'aquí. En aquesta matèria no es pot nedar. Ja que haig de morir, no veig perquè allargar el meu patiment. No entenc quin sentit té morir esgotada per un esforç estèril"

Dit això, va deixar de moure's i es va enfonsar amb rapidesa, sent literalment empassada per l'espès líquid blanc

L'altra granota més persistent o tal vegada més tossuda es va dir:

"¡No hi ha manera! No es pot fer res per avançar en aquesta cosa. Però, tot i així, encara que s'acosti l'hora de la meva mort, prefereixo lluitar fins al meu últim alè. No vull morir ni un segon abans mentre jo pugui fer un esforç més"

Va seguir movent les anques sempre en el mateix lloc, sense avançar ni un centímetre, durant hores i hores…. i de sobte, de tant de moviment i de batre les anques, la nata es va fer sòlida convertint-se en mantega.

Ben sorpresa la granota va donar un salt i, patinant, va sortir del recipient. I va poder tornar a casa seva raucant alegrement

COM SORTIR DEL POU

"Es diu, es conte i comenten que l'ase d'un camperol va caure a un pou. L'animal va gemegar i gemegar durant hores, mentre el camperol tractava de pensar què podia fer. Finalment el camperol va decidir que l'animal ja estava vell, el pou estava sec i necessitava ser tapat de totes formes i que realment no valia la pena l'esforç de treure l'ase del pou. Va convidar tots els seus veïns per a que vinguessin a ajudar-lo. Tots van agafar una pala i van començar a tirar terra dins del pou. L'ase va adonar-se del que estava passant i va començar gemegar més fort. Però, al cap d'una estona i per sorpresa de tots, va callar. Després d'unes quantes palades de terra, el camperol va mirar al fons del pou i es va sorprendre pel que va veure: amb cada palada de terra l'ase estava fent quelcom increïble... S'anava espolsant la terra del damunt i donava una passa cap amunt, mentre els veïns seguien tirant terra a sobre de l'animal, ell se l'espolsava i donava una passa cap amunt. Ben aviat tot el món va veure sorprès com l'ase arribava fins la boca del pou, passava per sobre de la vora del pou i sortia trotant...

UN SOMRIURE

Un somriure costa poc i produeix molt / No empobreix a qui el dóna i enriqueix a qui el rep / Dura sols un instant i perdura en el record eternament / És el senyal extern de l'amistat sincera / No hi ha ningú tan ric que pugui viure sense ell / No hi ha ningú tan pobre que no se'l mereixi / Un somriure alleugera el cansament, renova les forces i és consol de la tristor / Un somriure té valor des del primer moment en que es dóna / Si creus que a tu un somriure no t'aportarà res, sigues generós i dóna el teu / Ningú té tanta necessitat d'un somriure com aquell que no sap o no pot somriure

PD. Les escoletes estan tancades, i na Maria ha començat vacances. A l'estiu, i també de tant en tant, convé recordar i rellegir bells contes publicats fa ja molt temps.... aquest agost, oferirem una petita selecció