L’exemple del camí de cavalls, una radiografia sociopolítica

Aquest, que és un dels valors grans de la nostra illa, va emanar de la mobilització ciutadana. Molts usuaris del camí, molts que se'n beneficien turísticament, ignoren que qui va posar en valor aquest bé va ser la societat civil sota l'aplec de la Coordinadora del Camí de Cavalls, no sense grans i penosos esforços ( els adjectius no són gratuïts): estudi, divulgació, concentracions, debat, organització, reivindicació...

Una part dels partits polítics prengué el relleu per normalitzar-ho, mentre l'altra s'ho mirava amb recel. Els polítics que hi van estar a favor van necessitar 10 anys per convertir la reivindicació en una possibilitat, els que recelaven ara recullen els fruits i es vanaglorien d'aquella innovació. Voleu més exemple del que ens passa a Menorca? El poder que hi estava d'acord s'ha embullat en el calvari de la pròpia burocràcia i qui en recelava obre els ulls 10 anys més tard. Uns lluny de l'eficiència i els altres de la innovació, que la societat civil perseguia.

No vull acusar cap polític, són un reflex de la societat de què emanen i que els elegeix. La responsabilitat és de la nostra societat (democràticament decadent) que consent aquesta manera de funcionar.

Hem tingut una societat civil que havia empès fort des de molts àmbits, però que ha anat decaient greument atreta per les fantasies de les promeses de la política que ens hem donat. I que en gran part ha resultat eixorca ja que ha segrestat el protagonisme d'associacions i ciutadans que ara, després d'anys a l'ombra dels partits, són incapaços de generar idees i lideratges.

Hem parlat del Camí de Cavalls, però hauríem pogut narrar molts altres exemples de com la societat civil ha estat a la avantguarda (per sort d'aquesta illa) de molts dels seus avenços, tot i que després se n'hagin apropiat les institucions amb més o menys fortuna. Ens hauríem pogut remuntar al Foment del Turisme i tot allò que se li deu quasi un segle després; de PIME; de totes les associacions solidàries; del paper d'algunes APIME quan no funcionaven ni escoletes ni menjadors ni esport escolar; o de l'Obra Cultural de Menorca; de l'IME i la reserva de Biosfera, o de tantes i tantes plataformes, com la que va reivindicar el nou hospital Mateu Orfila, o del Transport Aeri Ofega Menorca que ha creat consciència en el tema després d'anys d'obstruccionisme dels partits. I a cada poble podríem parlar de molts exemples municipals de vertebració de la societat gràcies als col·lectius civils. Menorca és el resultat de la seva societat civil. Les institucions democràtiques i les formacions polítiques són massa recents per creure's aquest excés de poder i de protagonisme.

Tot açò hauria de fer que els ciutadans ens sentíssim molt més subjectes de la realitat. És mentida que les institucions polítiques aconseguesquin fer evolucionar la societat illenca d'esquena de la societat civil. Quan més lluny han estat una de l'altra més grans han estat les involucions i els destorbs. Compte que pot ser estam dins una bombolla política i dins un clot de democràcia !