TW
0

Per aquelles caramboles que té la vida, ahir van coincidir als diaris dues notícies paral·leles carregades d'història: mentre a Gran Bretanya el primer ministre Cameron acordava amb Escòcia un referèndum sobre la seva independència, a Espanya el ministre Gallardón advertia al president de Catalunya el caràcter delictiu de convocar una consulta.

Escòcia i Catalunya són dues velles nacions d'Europa que, per motius diferents, en el seu dia van perdre l'estat propi. Gran Bretanya (liderada per Anglaterra), i Espanya (liderada per Castella), són dos imperis construïts a partir de la incorporació o la submissió de nacions i territoris arreu del món.

Ja fa molts d'anys que es va acabar l'esplendor de tots dos imperis, sobretot en el cas espanyol i avui, un i altre país remen com poden per la crisi europea. Amb una diferència, Gran Bretanya sembla que tengui patró i timoner, i Espanya, no.

Escòcia i Catalunya, han canviat també molt des del dia que van passar a ser dependents. Però alguna cosa sembla que s'ha mantingut inalterable i és la voluntat de continuar existint. Escòcia té un pes relativament petit dins l'economia britànica, encara que sigui la primera en producció de whisky. Catalunya en canvi, té un gran pes econòmic a Espanya.
Escòcia es beneficia d'un alt grau d'autonomia, que fa que en alguns aspectes, com l'educació o la sanitat, tingui ja competències equiparables a les d'un estat. Té també un gran potencial de futur, que són les seves reserves atlàntiques de petroli. I té seleccions esportives pròpies!

El cas de Catalunya és diferent. Té un grau d'autonomia molt inferior i no disposa de recursos energètics propis. Però té 45.000 empreses exportadores, és referent mundial en alguns sectors econòmics avançats, és i una de les principals destinacions turístiques del món.

Escòcia ha perdut pràcticament la seva llengua, el gaèlic, substituïda per l'anglès (d'Anglaterra) a la major part del territori. Catalunya està en camí de perdre-la, però es resisteix i aquests darrers anys ha donat algun signe de recuperació. La llengua de substitució és el castellà (de Castella), conegut internacionalment com a espanyol.

Per la seva situació a un recó de món, i per la seva economia, Escòcia mai no ha tingut un paper rellevant a la Gran Bretanya. Els canvis socials i econòmics li han vingut d'Anglaterra. És una regió d'aquelles que s'han d'empènyer per darrere perquè caminin.

Catalunya, en canvi, ha estat tradicionalment el referent dels canvis socials i econòmics a Espanya. I ha estat la primera font de finançament de l'Estat des de finals del segle XIX.

Una i altra velles nacions d'Europa, Escòcia i Catalunya, mai no han acabat d'acceptar la seva situació de països integrats primer dins un imperi i més tard dins uns estat que no han arribat a considerar el seu, i periòdicament s'han rebotat. Especialment Catalunya.

El context polític ha tingut el seu pes. Si en el cas de la Gran Bretanya la democràcia i el poder econòmic han servit per mantenir tranquil·la Escòcia, en el cas català la cosa ha anat d'una altra manera. Espanya ha estat país de dictadures, ruïnes econòmiques i guerra civil.

Ara, coincidint en el temps, totes dues velles nacions d'Europa tenen plantejat un procés d'independència. A tots dos països han guanyat les eleccions unes forces polítiques que en són partidàries i que volen que els ciutadans votin en referèndum la seva decisió.

Responen així a la tradició democràtica que ha fet d'Europa un referent mundial. La garantia d'actuar respectant la voluntat dels ciutadans, pacíficament i sense més pressió que la dels arguments.

A Escòcia el primer ministre britànic i el president escocès han pactat la celebració del referèndum i les seves condicions. Cameron s'ha desplaçat expressament a Edimburg, la capital escocesa. El referèndum se celebrarà d'aquí a dos anys, el 2014. No tenim notícia que la reina hagi intervingut en el procés de negociació.

A Catalunya, el president ha convocat primer de tot eleccions, amb la pretensió d'obtenir una majoria clara dels partits partidaris de convocar el referèndum per l'estat propi. Si guanyen, s'ha compromès a celebrar-lo durant el proper mandat, entre 2013 i 2016.

La diferència amb Escòcia és que en el cas de Catalunya, el govern espanyol ja ara s'ha manifestat contrari a la celebració del referèndum. Encara més, ha amenaçat el president català que cometria un delicte punible, si el convocàs. Diuen que les lleis espanyoles no ho permeten, que els ciutadans catalans es puguin pronunciar.

Però en canvi, les enquestes diuen que segurament Escòcia votarà no a la seva independència. I que Catalunya, per contra, votarà que sí. En conclusió, quan pots sortir, tries. Quan et tanquen, fuges.