L’Assemblea dels Corruptes

Hi ha una semblança, i és que uns i altres estan especialitzats en "treballar-se" les illes, i també que ordeixen els seus negocis podrits combinant el caciquisme, la política i l'empresa privada. Ah! I que a part de practicar la demagògia barata, sempre acaben col·locant a la família.

Només a Mallorca i en els darrers quatre anys que va governar el senyor Matas (se'n recorden d'en Matas i els seus consellers?), hi va haver un mínim de 16 grans escàndols econòmics que, de mica en mica, han anat aflorant. El darrer, fins que no en surti un altre, el d'Over Marketing. La majoria vinculats a dirigents del Partit Popular, però uns quants també a Unió Mallorquina, que es veu que era "petita però matona", i algun cas amb la participació estel·lar del gendre del rei.

Encara podríem rallar d'uns quants robatoris més, succeïts a l'illa d'Eivissa. A Menorca no se'n coneixen d'importants, potser perquè per aquell temps no hi governaven cap d'aquests dos partits, tret del cas d'un ajuntament que ara precisament és a la picota. Però tot i no governar a l'illa, un d'aquests dos partits, el gros, hi tenia algun col·laborador que sembla que també participava del saqueig. I que més tard va ser premiat amb un bon càrrec.

La suma de tots els doblers que mos va robar aquest bestiar singular, són milions d'euros, tants que els desgraciats que assistim impotents a l'espectacle ni els podríem somiar junts. Però per poder aconseguir aquests guanys corruptes, mos en van haver de fer gastar encara moltíssims més, d'euros, inventant tota casta d'obres i promocions, unes vegades desproporcionades i unes altres, simplement inútils.

Se'n van fer tantes, d'obres, amb aquesta finalitat, que potser hi ha perill que aquestes illes, de tant de pes que acumulen, un dia passin per ull i s'ofeguin dins la mar: autopistes, estadis, urbanitzacions, dics, dessaladores, hospitals, el metro... Unes obres que encara mos en faran gastar moltíssims més, d'euros, perquè ara exigeixen un manteniment tan car que fa feredat.

I remenant tants de doblers, van arribar a enlluernar a molta bona gent, que els votava perquè es va creure que eren uns grans polítics que havien caigut del cel per donar feina i alegria. Ja s'ha vist, una alegria que mos ha menat del dret cap a la misèria més profunda i que mos ha convertit en un símbol europeu de la corrupció organitzada.

Però, i tots aquells que convivien amb ells, aquells que els coneixien, aquells que treballaven amb ells, aquells que militaven amb ells? És que no se n'entemien de res? Aquest és un gran misteri que demana resposta. Una corrupció tan estesa, amb tanta participació, amb tantes butxaques per omplir, no era de domini públic? No havia de contaminat a tots aquells que tenia a prop?

I si era així, ningú no ho va denunciar? O és que els seus companys i, en molts de casos, continuadors de l'obra de govern són ànimes de càntir? Ningú no ha sentit en el passat, o ara, la necessitat d'alleugerir tanta porqueria, de fer una confessió pública i de demanar perdó per tant de robatori continuat? Les paraules del president Rajoy quan Matas va guanyar les eleccions, encara ressonen: "Vamos a intentar hacer en España lo que Jaume y todos vosotros hicisteis en Balears". No hauria d'afegir res, ara?

Les illes estan arruïnades, i la primera causa no ha estat la crisi internacional, sinó tants anys d'estar en l'òrbita d'aquesta autèntica Assemblea dels Corruptes. I pitjor encara que la ruïna econòmica és que, amb les seves malifetes, han frustrat la confiança en el futur, han embrutit i han apartat qualsevol principi ètic de la nostra societat, han degradat la pròpia democràcia. I per aquestes coses, sí que ningú no els castigarà.

I així i tot, les Illes Balears és el territori que més doblers aporta a l'Estat. Diuen que Catalunya està farta d'Espanya, entre altres coses, perquè regala el 8% del seus impostos sense cap retorn. Idò bé, en el cas de les Illes, aquest regal sense retorn és del 12%! I fins ara no he pogut sentir que cap governant d'aquesta illes denunciï aquest escàndol. Ni els que s'omplien les butxaques ahir, ni els que no ho feien, ni els que governen ara, que acaben d'acceptar de l'Estat uns pressupostos de riure.

I mentre creix la pobresa, sembla que la seva única fal·lera sigui fer lleis i decrets per arrinconar el patrimoni lingüístic propi, impedir la dignificació de l' idioma i crear cismes lingüístics entre els habitants autòctons i els vingut de fora. Quina estranya relació deu existir entre aquest autoodi lingüístic i la covardia per reclamar el retorn de la riquesa que creen els propis habitants de les illes?