...i vindran petits Adelsons que salvaran Menorca

Camín per la voravia esquerra del passeig de circumval·lació en direcció ponent, d'Abu Umar cap al Consell Insular. Vaig a una convocatòria d'arquitectes en la qual ens informaran sobre l'estat en què es troba la redacció del nou PTI. Camín a bon pas per aquesta gran via (avinguda que més prest que tard s'haurà de convertir en un carrer de trànsit lent) construïda a partir del Pla general de Maó del 1987. Aquest pla i el PTI de l'any 2003 han estat dos documents urbanístics importantíssims per a Maó i Menorca. Dos documents indubtablement excel·lents, premiats a nivell nacional, des del punt de vista urbanístic exemplars, realitzats per bons urbanistes i que aquí han estat valorats tard i malament, possiblement a causa del control estricte que han exercit sobre la ciutat i sobre el nostre petit territori.

Procur asseure'm a les primeres files de la petita sala de reunions on ens hem concentrat una trentena d'arquitectes de tota l'illa. Cristóbal Huguet obre tot sol la sessió i la tancarà ell, també tot sol, quasi tres hores més tard, una vegada hagi explicat, una mica massa ràpid (hi va haver poc temps per demanar), el panorama general dels canvis que s'aproximen. He de reconèixer la proximitat i amabilitat del conseller a l'hora d'explicar el nou document. També, la immensa sorpresa que l'autor del nou PTI, el redactor de la reforma de tan magna obra, sigui el mateix conseller: el polític que fa de tècnic. Pensava que aquesta pràctica era una activitat del passat.

Camín amb passa llarga per un dels variats recorreguts que els maonesos han establert per a les seves caminades dels fosquets per posar-se en forma i per abaixar el colesterol. Una voravia ampla que té a la meva esquerra el camp, tanques abandonades i antics horts i a l'altra banda del passeig, la ciutat ampliada. Un passeig que va tenir l'encert de cosir la ciutat, d'unir eixamples fets sense planificació general i que han esdevingut barris coherents amb la seva construcció. Pens, mentre camín, en un dels encerts que el PTI ha definit amb més sensibilitat: la protecció del paisatge, la creació de les àrees naturals d'interès territorial (ANIT) i les àrees d'interès paisatgístic (AIP), dues qualificacions noves que es van sumar a les que venien de les DOT (ANEI i ARIP), imprescindibles per establir les diferents proteccions del territori i salvaguardar el paisatge. El nostre president diu que Menorca no perd cap protecció amb el nou PTI que es redacta. Què dirà avui el conseller d'Ordenació del Territori?

A la petita sala tots els arquitectes estem expectants amb el que dirà el conseller. És clar que uns esperen notícies per poder construir més (bé, avui en dia, potser només construir alguna cosa). D'altres, estem més expectants davant la magnitud de la reforma: se centrarà només a retocar les normes que s'han demostrat tècnicament inoperants en els deu anys de funcionament de l'actual PTI?; bàsicament als casats de camp, als hortals, en alguna part referent a turisme i en el tema de les densitats, o a aclarir i potser reduir els annexos? O serà un torpede a la línia de flotació de l'excel·lent PTI que ara tenim? Hi ha encara algú que es cregui que l'actual PTI és el culpable de la crisi a Menorca?
Per raons que als arquitectes ens consta entendre, el conseller ha camuflat la reforma del PTI sota la disfressa d'una norma territorial transitòria (NTT), diu ell que per guanyar temps en la seva aplicació. Una norma sense caducitat, ja que estarà vigent fins que algú es comprometi a fer la revisió reglada del PTI (un embull immens per als que no entenen d'urbanisme!). Els arquitectes tenim entre nosaltres mateixos alguns desacords sobre com s'ha de modificar el PTI, ben normal d'altra banda. Però hi ha unanimitat que el procediment de l'NTT no és en absolut l'adequat. Hem demanat sempre que es fes el procediment habitual per modificar un document urbanístic tan important.

He travessat la rotonda del cementeri. Començ a caminar amb la vista fixada en el nou col·legi Maria Lluïsa Serra, un edifici amb un nom ben encertat i que els arquitectes Toni Vidal i Vicent Jordi han alegrat amb colors nous i frescos. Pens en la paradoxa dels que critiquen el PTI (polítics inclosos) sense conèixer-ne el contingut: diuen que ha estat el culpable de la crisi a l'illa (repeteixen simplement aquesta proclama) sense imaginar que gràcies a la seva vigència el boom de la construcció no va alterar la costa i no ens va deixar el camp ple de cases com a bolets. Si el control s'hagués aplicat també a les zones urbanes, no tindríem els desmesurats creixements des Mercadal, algunes ampliacions a Ciutadella i manco pisos per vendre. D'aquell excés desorbitat ens ve ara la manca de feina absoluta. I alguns deien que els mercats s'autoregulaven.

El conseller comença l'explicació tot seguint l'índex de l'actual PTI i va comentant molt ràpidament allò que s'ha modificat. De fet, s'ha modificat quasi tot. No és possible en l'espai d'aquest article explicar les alteracions proposades i, també, caldrà tenir el document escrit, com ja he comentat, per saber com ha quedat la seva concreció final. Però la sensació primera és de confusió i arbitrarietat total i, en alguns punts, d'indecisió en no saber què fer. No és estrany, no hi ha cap urbanista treballant en aquest document tan important i que marcarà el futur de l'illa. Només un primer exemple: el conseller es fa un embull amb les proteccions del territori; diu que la seva proposta no desprotegeix res, però elimina les dues proteccions específiques del sòl rústic que havia establert el PTI sota l'excusa que ja tenim les proteccions que vénen de les DOT. La pregunta és ben senzilla: les tanques de cultiu, la marina i els boscos que ara estan protegits per l'actual PTI, seguiran exactament igual de protegits amb el nou document? Pel que vam escoltar, de cap manera. La impossibilitat de créixer les urbanitzacions que l'actual PTI defensa sembla que es modificarà transformant part del sòl rústic del seu contorn en zones de futur creixement.

He arribat a la rotonda del quarter de Santiago i mir com es va enfonsant a poc a poc la caseta de les Bruixes, una construcció que de petit me feia por i ara me sembla divertida i extravagant. Passada la gasolinera, seguesc observant les tanques abandonades i les restes que ens queden del camí de Santa Maria, una de les artèries que menaven als horts i sínies que envoltaven Maó, no fa tant de temps. Prest, en passar la crisi, tota aquesta zona es convertirà en una ampliació de la urbanització residencial de Malbúger.

Inevitable el canvi, pens, però controlat per les decisions establertes al Pla general de la ciutat.

Les explicacions de Cristóbal Huguet són clares quan afirma que el nou document no vol urbanitzar el camp menorquí. El PTI seguirà protegint el terreny rústic evitant l'ús de nova residència al camp. Importantíssima aquesta decisió, que frena una pressió poderosa sobre els llocs que ens aproparia al que ha passat a Eivissa i eliminaria la nostra valorada diferenciació. En canvi es podrà construir en rústic determinats equipaments esportius de gran capacitat. No va quedar gaire clar el que es podrà fer amb els edificis existents disseminats al camp.

S'elimina la programació del procés d'edificació, les famoses quotes, que equilibraven la construcció en el temps, sense cap justificació. Pens que és una desencertada modificació. El Consell podrà autoritzar edificis singulars en qualsevol lloc, si estan justificats, sembla que amb una simple memòria. Els ajuntaments podran gestionar els tants per cent d'habitatges protegits i seran decisius a l'hora de donar llicències al camp, etc., etc., etc.
He sortit del Consell i he tornat a peu a casa. La sensació que m'envaeix és que el nou PTI perd seguretat jurídica i és més aleatori. Fonamenta massa decisions urbanístiques a unes suposades memòries que justificaran davant l'Administració que és possible fer actuacions especials. Guanya en arbitrarietat i perd visió de conjunt en donar més poder urbanístic als ajuntaments, que tindran molta més feina, i haurem d'estar pendents, altra vegada, dels capricis dels batles en el seu propi territori. Finalment, la modificació en marxa obra un camí perillós: sembla que permetrà que venguin petits Adelsons (aquests que salvaran l'economia de Menorca), inversors immobiliaris que el CIM escoltarà i les iniciatives dels quals intentarà encaixar en algun lloc de l'illa, fent la deguda declaració d'interès general. Tot al contrari de tenir una norma estricta, clara, amb visió d'illa i que hagin de complir tots els promotors en igualtat de condicions.

Crec que encara s'està a temps de canviar el mal concepte que es té de l'actual PTI i, amb una mirada més positiva, convertir la norma territorial transitòria en una reforma del document ara en vigència. Encarregar-ne la redacció a un equip dirigit per un urbanista, tot aprofitant la feina feta. Establir com a prioritat Menorca reserva de biosfera, amb tot el que aquesta declaració significa quant a les restriccions als agents immobiliaris que vulguin actuar a l'illa en el futur. Mantenir un dels avanços més importants de l'actual PTI: aquesta mirada a escala d'illa gestionada pel Consell Insular. Modificar els punts que s'han detectat ineficaços, que no són tants, i intentar consensuar políticament el document final. La manca de consens al Consell Insular de Menorca en temes clau ha estat una de les xacres dels darrers temps.