Rajoy, més que Messi

Per una banda el d'en Messi, que és aquest jugador de futbol que ha estat capaç de marcar més gols que ningú en un any de partits. I per l'altra, en Rajoy, el president de govern que més incompliments ha tingut en un any de legislatura.

La llàstima és que els gols d'en Messi, per bons que siguin, no aporten gaire cosa a la nostra economia domèstica. I en canvi, els incompliments d'en Rajoy, que són un desastre, mos duen del dret a la ruïna. El darrer incompliment, la reculada de les pensions, que solament va fer pública quan van haver acabat les eleccions catalanes.

I és que el president Rajoy té una especial fixació per les eleccions. Quan va assumir el govern, faltaven pocs mesos per les andaluses. L'homo no va tenir cap escrúpol en mantenir bloquejats els pressupostos, amagant les retallades i el nous impostos que havia previst.

I quan van arribar les eleccions a Galícia i el País Basc, una altra vegada! Promeses i bones paraules. Després van arribar les grans retallades de sanitat i educació, i la pujada de l'IVA, que combinada amb l'IRPF ha esta letal per a l'economia productiva.

A la vista de com estan les coses a Europa, segurament és legítim que Rajoy i totes les administracions incrementin els impostos, redueixin despeses i intentin estalviar. Però quan s'han de prendre mesures que no són agradables per a la població, el criteri i la transparència són els primers valors que es pot exigir als governants. I aquest no són els punts forts del president i la seva tropa.

A la vista de la política que fan, sembla que més que l'economia del país els preocupa imposar la seva ideologia, i així i tot es passen el dia dissimulant les intencions. Creant confusió entre bou i bístia grossa als ciutadans, prometent unes coses i fent-ne unes altres, i encara pitjor, fent veure que fan allò que no fan. Amb ells, la democràcia sembla una gran broma pensada per afavorir els poderosos.

En pocs dies hem assistit a alguns exemples d'açò que dic. La revalorització de les pensions, que semblava un tema sagrat. Però és que fins i tot ara que ja sabem que per a l'any 2013 s'encongeixen, ells continuen dient que les incrementen, embolicant sumes i restes com si el seu únic objectiu fos enredar els jubilats.

El tema desnonaments, que pràcticament no ha canviat després que el govern fes veure que es preocupava per la cosa i cercava la solució. El final ha estat com el de sa madona de l'amo en Xec. La operació ha anat molt bé, però madona és morta. La tragèdia de les famílies obligades a abandonar la casa perquè no poden pagar la hipoteca, continua bonibé amb la mateixa cruesa d'abans, mentre el govern es renta les mans com si ja hagués fet la feina.

Què hi afegim? La igualtat davant la justícia, que s'ha carregat, amb les noves taxes, en Ruiz-Gallardón, aquell ministre que deien que era tan progre? L'estalvi de l'Estat, que mentre retalla educació i sanitat a les autonomies, continua construint línies d'AVE inútils, finançant autopistes sense cotxos i mantenint administracions obsoletes? I subvencionant amb mig milió el club FAES del senyor Aznar, tot sigui dit.

O, ara que és notícia, volen que rallem de la llei d'educació del senyor Wert? Perquè si alguna cosa és evident, és que el ministre menteix cada vegada que explica la llei. I ho fa amb prepotència i amb fatxenderia, tot un exemple per a educar amb valors els nostres fills i filles.

L'exposició de la llei no resisteix el més simple informe professional. No està pensada perquè els alumnes aprenguin, sinó perquè competeixin. No pretén millorar els resultats dels estudiants, sinó anar expulsant de la cursa els més lents. Amb aquesta llei, la funció dels mestres i dels professors ja no és obtenir el millor de cada alumne, sinó fer que s'adaptin al motllo ideològic del govern.

La manera d'assegurar aquests objectius és ben simple: la nova llei contempla, entre els 3 i 18 anys, cinc proves preparades i corregides pel Ministeri, que a la vegada és el que estableix els programes de les assignatures objecte d'examen. "Atado y bien atado", que deia aquell que ja saben.

Si no n'hi hagués prou, la llei torna la formació professional a aquella època en què s'hi enviava els alumnes amb pitjors resultats. I, als de batxillerat, els obliga a anar rondant per les facultats a veure quina l'accepta. És una llei impresentable que solament té un mèrit: ha esta capaç d'unir a tota la professió en contra seva. Fins i tot els consellers d'educació de les comunitats del PP, acostumats a empassar-se qualsevol cosa, s'han atrevit a protestar.

Ja ho poden veure que estic rallant de la nova llei del senyor Wert i no dic res del tema lingüístic, que és el que li ha donat fama. És que no val la pensa. Tracta els territoris que tenen llengua pròpia com si fossin colònies. El nacionalisme espanyol més ranci torna a triomfar quaranta anys després de la mort del seu gran general. O no... ja ho veurem.