El Govern contra els mestres

Rallaré d'una situació molt més escandalosa, perquè també perjudica l'educació però no té en canvi la coartada de la crisi econòmica, sinó que és la simple acceptació dels arguments de la ignorància. O pitjor encara, potser dels que es fan els ignorants per mantenir el poble en la ignorància.

I en aquest camí que ha iniciat el Govern balear, amb el silenci encobridor dels seus subalterns dels Consells Insulars, la primera víctima són els mestres. Perquè, no sé si ho saben els nostros governants, però els professionals de l'educació són homos i dones que han estudiat i fins i tot han fet una carrera universitària. Bé que ho deu dir a la seva fitxa personal!

I així i tot, prescindint de qualsevol respecte pel món de la ciència, els volen obligar, en un exercici de prepotència patronal, a actuar a l'escola com si fossin tan illetrats com malden de demostrar que són els propis governants.

Perquè els mestres, amb la seva carrera universitària, qualque cosa han estudiat sobre els idiomes. Per exemple, saben distingir entre llengua i dialecte. I saben que totes les llengües tenen dialectes. I també subdialectes i varietats locals... Totes totes, fins i tot la catalana, que no és diferent de les altres ni en aquesta cosa.

I també saben que en el món de les llengües hi ha unes convencions acceptades universalment, i que una de les primeres és que, enmig dels seus dialectes, cada llengua té una varietat un poc artificiosa que se sol anomenar "llengua estàndard" i que, normalment, és la que s'ensenya a l'escola. No és ben bé la llengua de ningú, però és un referent que serveix per cohesionar i facilitar la comunicació entre tots els parlants d'aquella llengua.

És la varietat lingüística, oh sorpresa per als nostres irrepetibles governants, que es fa servir en els llibres, a la premsa i en els programes informàtics!

Tot açò que dic, no m'ho he inventat jo, Déu mos en guard! Ho sap qualsevol persona que s'hagi interessat una mica pel tema. I els mestres, com que han anat a la Universitat, ho saben millor que ningú.

Naturalment, aquestes convencions lingüístiques no tenen res a veure amb la llengua parlada habitual. Mirin què succeeix amb els andalusos, per exemple. Fa centenars d'anys que els llibres d'escola els tenen en castellà estàndard. Però en canvi continuen rallant en els seus diversos dialectes (i bé que fan) fins i tot si arriben a ministre o a president del govern! O és que no els han sentit per la tele?

O un altre exemple, els habitants de la Castella profunda. Mira que fa segles que escriven Madrid... I en canvi continuen dient Madriz. Com a ca nostra, que escrivim Maó i deim Mo. O escrivim raó i pronunciam ro.

Però el Govern balear, recorrent a recursos que són propis dels illetrats, prescindeix de tot açò i diu que els mestres han d'emprar llibres escrits en el dialecte local. I aquí comença un gran embolic, perquè és difícil determinar les característiques exactes que diferencien cada dialecte i fins i tot el seu nombre. Sense sortir de Menorca, ja podríem distingir dos subdialectes diferents...

És tan complicat que polítics més savis que els nostros governants van decidir, ja fa molts d'anys, però molts, posar el tema en mans dels experts, que ho van resoldre fixant les llengües estàndard. Què trobau si, a l'hora d'estudiar anglès, mos demanassin quin dels 10 dialectes que hi ha només a la Gran Bretanya volem aprendre?

Però, tornem al principi. Els més directament perjudicats per aquestes decisions, me sembla que úniques al món, seran els nostros pobres mestres i professors. Tants anys d'estudiar per acabar víctimes d'una política pròpia d'illetrats que els condemna a emprar llibres pensats com si el món hagués reculat als temps d'abans de la Il·lustració, d'abans dels segle XVIII!

La sort que encara tenen és que existeix internet i que el Govern balear, per més que li agradi gastar en coses improductives, no té prou doblers per adaptar als dialectes locals els milions de webs, articles i materials didàctics que s'hi poden trobar en català. Ni per adaptar la Viquipèdia, que en català té una de les versions més completes del món.

És la única esperança que els mestres puguin continuar fent la seva feina en un marc científic i amb la tranquil·litat psicològica que exigeix l'educació. Esquivant les pretensions del seu mal patró. Potser fins i tot decidiran, i no estaria malament, que ja no cal que els pares gastin en llibres.

I així, està clar que continuaran sent els mestres i les mestres qui maldarà perquè no es perdin ni la llengua estàndard ni les paraules i els accents que singularitzen el dialecte menorquí, com han fet fins ara. I amb rigor, sense emprar-ho com una excusa grollera per esquarterar la nostra parla i relegar-la a un àmbit residual. Esquivant el Govern.