Farem de la necessitat virtut?

a) Què tenim.-Tenim una societat plena de problemes: manca de recursos (en bona part no per manca de productivitat pròpia, sinó a causa de l'insostenible decalatge fiscal amb l'Estat), manca de polítiques socials nivelladores i cohesionadores (fonamentalment, a causa d'aquesta manca de recursos), connexions aèries i marítimes deficients (perquè no les podem decidir nosaltres, en no tenir competències en ports ni en aeroports), pressió cultural i lingüística (des de diferents instàncies –institucionals, públiques, privades- s'ataca l'estatus de la llengua catalana i es treballa per minimitzar la cultura pròpia de les illes Balears), desconsideració política (com que no reivindicam res davant l'Estat, no som ningú), profunda crisi econòmica (amb peus i mans fermats per les condicions que ens imposen des de l'Altiplà), retrocés en conquestes que havien costat anys… i un llarguíssim etcètera.

b) Com hi hem arribat.-En part, patim la situació que resumia, molt succintament, a l'apartat a) per causes de caràcter general, molt incontrolables localment (per exemple, la crisi mundial, els efectes de la globalització, etc), però també per causes estrictament locals (ni el decalatge fiscal, ni la manca de competències, ni la magror de l'autonomia, ni el fet de no controlar les nostres connexions aèries i marítimes, ni els atacs contra la llengua, ni l'arraconament de la nostra cultura no són causades per cap crisi global, sinó pel govern de les Illes Balears i per les institucions locals del mateix signe polític). Bona part de les xacres que patim, com a mínim aquelles controlables localment, les hauríem pogut evitar si no haguéssim posat el govern de les Illes Balears en mans d'una colla de gent que, submissos a Madrid, treballen ben clarament en contra dels interessos generals de la nostra societat.

c) Com en podem sortir.-Aplicant el sentit comú, encara que sigui el menys comú de tots els sentits. Una condició necessària per poder-nos-en sortir és detectar, a l'hora d'establir pactes i acords, què és fonamental, i saber-ho destriar de les qüestions que resulten més accessòries. Aquesta consideració em recorda el cas del nacionalisme progressista a les passades eleccions municipals, a la ciutat d'Alacant: no va arribar a obtenir representació a l'ajuntament perquè les dues principals forces polítiques d'aquest corrent no es posaren d'acord en el programa electoral… perquè no coincidien en el model de transport urbà!
A la nostra part del món, la dreta (espanyola, entre nosaltres, gairebé per definició, malauradament) tendeix a la concentració, per damunt de les seues diferències. Un personatge jacobí, amb tocs de xenofòbia, profundament antibalear, monoglot, submís totalment a la centraleta del carrer Gènova, com en Carlos Delgado, milita al mateix partit que un regionalista moderat, partidari de la pluralitat lingüística i cultural, moderadament catalanista, europeista i reivindicatiu a favor de les illes Balears com en Cristòfol Soler. En Bauzá, en Gómez o en Galcerán militen al mateix partit polític que en Bosch, en Vicent Serra o na Pepita Costa.

Els sectors progressistes i nacionalistes, en canvi, tendeixen a la dissociació. La discussió per qualsevol fotesa pot tirar enlaire una negociació, un acord o un pacte. Qualsveol minúcia sense gaire importància posa sempre en fràgil equilibri els acords entre les forces polítiques progressistes. En Lluís Maicas i en Biel Barceló, no podrien anar en una mateixa candidatura? Na Fanny Tur, en Josep Antoni Prats i n'Àngels Martínez, haurien de ser incompatibles, en una mateixa llista? I aquestes tres persones, per dir els primers noms que m'han vengut al cap, no poden coincidir amb, diguem, na Pilar Costa i en Santi Ferrer?

Sortir-nos-en no serà possible mentre no siguem conscients que els problemes que he resumit a l'apartat a) no es poden solucionar, de cap de les maneres, sense que el progressisme i el nacionalisme no estatista, a les Balears, tendeixin, com a mínim, tant a la concentració com hi tendeix el conservadorisme insular (a les diferents illes).