La casolania de Binicalaf (Maó) es troba en el ponent del "terme parroquial" de Sant Climent, a tocar del terme municipal d'Alaior. Nombroses restes arqueològiques en revelen la presència humana de fa mil·lenis; si ens fixéssim en els megalítics talaiots, podríem traçar una línia que la travessa de llevant a ponent, amb els talaiots de Binixíquer Vell, Binicalaf i Biniedrís. Les antigues torres de guaita medievals –algunes desaparegudes– presentaven una disposició molt semblant, amb les de Cogolló Gros, Binixíquer de sa Torre, Binixiquet i Binixíquer Vell. Fa l'efecte que tots aquests observatoris estiguessin a l'aguait de possibles desembarcaments al port d'ancoratge de Calascoves.
En el segle XIX, l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria, autor del Die Balearen, va partir de Sant Climent pel camí de sa Forana cap a Cogollonet i els dos llocs de Cogolló, un d'ells amb una torre quadrangular. Als peus de Binixiquet hi creixien els tarongers, els fassers i una vegetació exuberant; del seu casat en destaca la torre quadrada. Després d'una lleu pujada arribava a Binixíquer Vell, que antigament tenia una torre "amb plaça de cavalls als seus peus", de la seva terrassa va gaudir de l'esplèndida vista en direcció a la mar, amb la presència de Binicalaf Nou, la fondalada des Canutells i la llunyana Mallorca. Seguí cap el "grup de cases de Binicalaf", entorn del talaiot veí de camí. Deixà Binicalaf Vell a la seva esquerra, per encaminar-se a les cases del Lloc Nou des Fasser i Biniedrís, camí de So na Caçana.
EL PLA QUINQUENNAL
L'any 1930 l'índex d'analfabetisme a Espanya era d'un terç de la població major de deu anys i existien més d'un milió d'infants sense escolaritzar, xacra que afectava particularment la població rural. El dèficit d'escoles primàries era superior a les 27.000. La millora del sistema educatiu va ser una de les prioritats de la Segona República –proclamada el 14 d'abril de 1931–, que aprovà un Pla Quinquennal de construcció de noves escoles, amb inversió directa del govern o a través dels ajuntaments.
En aquest sentit, s'ha destacat la tenacitat de Marcel·lí Domingo al front del Ministeri d'Instrucció Pública. De fet, els primers dos anys es van construir set mil noves escoles. També es va dignificar i augmentar el nombre de mestres i reformar les Escoles Normals. La nova política educativa va fer especial incidència en el magisteri rural, com a exigència irrenunciable per construir una república democràtica, però també com a factor dinamitzador de l'escola i la societat.
GESTACIÓ DE L'ESCOLA DE BINICALAF
Els primers indicis d'aquesta escola sorgeixen a la sessió ordinària de l'Ajuntament de Maó del 13 de maig de 1932. El regidor Joan Sancho Vidal, president de la junta local de Primera Ensenyança, dóna compte que, amb l'inspector d'ensenyament Fernando Leal, ha visitat diferents llocs de la casolania de Binicalaf cercant-ne un que fos apte per instal·lar-hi una escola rural. En aquell moment els al·lots de Binicalaf, Binixíquer, Cotaina, Biniedrís, So na Caçana i Bellver havien de recórrer distàncies de fins a vuit o nou quilòmetres, a peu o amb ase, per acudir a l'escola de Sant Climent, amb una assistència molt irregular.
El 27 maig, l'Ajuntament de Maó aprova estudiar la proposta del Sr. Sancho de crear una escola de primària a la companyia rural de Binicalaf. El dissabte 6 de juny, una comissió municipal visita l'extens edifici on es pensa instal·lar.
Dia 2 de setembre, l'Ajuntament confirma que ha llogat un espaiós edifici del lloc de Binixíquer Vell per destinar-lo a escola i habitació de la mestra. Es calcula una població escolar en aquella comarca d'entre trenta i quaranta fillets i filletes.
Pocs dies després, el 18 setembre de 1932, la Gazeta de Madrid, a instàncies del Ministeri d'Instrucció Pública i Belles Arts, publica la relació d'escoles creades provisionalment, entre les que hi figura l'escola mixta de Binicalaf, que estarà a càrrec d'una mestra. El 21 d'octubre venidor, l'Ajuntament de Maó autoritza el regidor Sancho a adquirir el material més indispensable per l'escola que s'ha d'establir a Binicalaf.
Pel desembre s'acaben les obres d'adequació de l'edifici a la nova funció, duites a terme amb rapidesa. També s'ha col·locat el material escolar per part del president de la junta local de Primera Ensenyança i del mestre Joan Socías Bennasar, que en aquells moments era director de l'Escola Graduada de Maó i més endavant seria inspector d'Educació de tota Menorca. Socías, mallorquí de naixement, es casà amb una santclimentera, una germana de la Sra. Perxèdies.
OBERTURA DE L'ESCOLA
El dia de Cap d'Any de 1933 s'inaugurà l'escola rural de Binicalaf, establerta a l'edifici de Binixíquer Vell. Hi va acudir la corporació municipal maonesa, presidida pel batle Pere Pons Sitges, amb els regidors Febrer, Beltrán, Bagur Aloy, Gomila, Manent, Tudurí, Pons Català, el batle pedani de Sant Climent Sr. Seguí, el delegat dels mestres Sr. Socías, el Dr. Blanc del consell local de Primera Ensenyança i nombrós públic.
L'edifici, molt blanc, estava dotat d'una gran terrassa comunicada amb l'interior per amples portes i finestres, i millors condicions higièniques que altres escoles rurals. La classe era un ampli rectangle amb llustroses i còmodes taules, parets cobertes de mapes, pissarres i gràfics que representaven els éssers que poblen els tres regnes de la natura. Pel que fa a material didàctic, comptava amb taules aritmètiques, esferes armil·lars i terrestres, figures geomètriques, llibres.
Tot i la manca de mitjans econòmics i els obstacles d'alguns propietaris, el govern facilitava que es multipliquin les escoles, però també es destacava la constància del regidor Joan Sancho Vidal. Igualment resultà un factor decisiu, per construir aquesta i altres escoles rurals menorquines, que en aquells moments el governador civil de les Balears fos el menorquí Joan Manent Victory, el qual va desenvolupar una intensa campanya escolar a les Illes.
Segons la crònica publicada pel diari de caire republicà La Voz de Menorca, el regidor Joan Sancho, emocionat pel fet que l'escola fos una venturosa realitat, demanà als pares que sabessin correspondre als esforços de tots i enviar-hi els fills, "per tal que s'instrueixin i es converteixin en ciutadans de profit per a la seva terra i la seva pàtria, sense prejudicis socials i amb l'única finalitat de desvetllar la intel·ligència dels menuts".
Joan Socías afirmà que l'escola era el mitjà perquè els seus fills poguessin aspirar a una posició millor. Prega a la senyoreta Villalonga –la mestra– que posés "tota sa intel·ligència i joventut a educar els al·lots, procurant inculcar-los l'amor a l'ensenyament, als altres i a la República, que amb la seva labor pedagògica prepara la nostra pàtria per un demà millor".
Per la seva part, el batle manifestà: "poques vegades hem tingut un començament d'any tan prometedor, hem dotat un extens terreny, poblat de nombroses famílies, de l'arma més poderosa per al seu progrés. L'escola ha de ser el vincle d'unió entre tots els humans. La fraternitat de tots els pobles no serà possible mentre les escoles no abundin a tots els racons del camp; mentre hi hagi analfabets en el món no serà completa la pau".
Margarita Cardona, mestra de Sant Climent, dirigí uns consells a les mares, recomanant-les que els al·lots no perdessin ni un dia de classe. Tot seguit la comitiva visità els diferents departaments de l'edifici. L'endemà, 2 de gener de 1933, van començar les classes per als al·lots dels dos sexes a l'escola de Binicalaf, que van tenir com a primera mestra a Catalina Villalonga Pons.
–––
adsintes@telefonica.net
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.