L’escola rural de Binicalaf

L'aula s'ubicava a la primera planta del lloc de Binixíquer Vell. A la planta baixa hi havia la casa dels pagesos amitgers d'aquesta possessió, a més del forn de pa i altres dependències, com la capella, que es trobava a l'ala de llebeig de l'edifici, amb una entrada per la casa del pagès i una altra per davall la porxada. Joana Gonyalons (1931), viuda d'en Toni Olives "de Can Ritu", té constància que el mateix any de la fundació del col·legi, el 1933, a la capella de Binixíquer Vell s'hi oficià el casament d'un germà de son pare, que havia quedat viudo; va contreure matrimoni amb n'Àgueda de Tornaltí de Can Pons.

Si a la primera planta hi havia l'escola, la segona era constituïda per set porxos, que servien per posar-hi els munts de blat i ordi de l'anyada. A ponent de les cases encara funcionava un molí de sang, en el que capolaven el blat que hi duien els llocs de la rodalia per elaborar l'arròs de la terra. En realitat aquest molí era un antic trull en el qual en èpoques pretèrites s'hi havia elaborat oli d'oliva, però no ens estendrem gaire en aquest tema que he tractat més extensament en el llibre acabat de publicar per Sant Jordi: Trulls i tafones. La producció d'oli a Menorca.

GUERRA I POSTGUERRA

Tres anys i mig més tard de l'obertura de la nova escola de Binicalaf, aquella il·lusió col·lectiva inicial és veuria enterbolida pel començament de la guerra fratricida que esclatà aquells fatídics 18 i 19 de juliol de 1936.

La primera mestra de l'escola de Binicalaf, de la que vam publicar una fotografia dijous passat, va ser Catalina Villalonga Pons (1911-1996), santclimentera i emparentada amb la família de Cas Tix. L'escola rural va ser el seu primer destí, encara com a interina, va viure a la casa de la mestra en companyia d'una tia fadrina. Passats un parell d'anys aprovà les oposicions i va poder optar a un destí de dins Maó, l'escola de "davall sa Plaça", però l'any 1936, amb l'inici de la guerra i dels bombardejos aeris, que van afectar el mercat del claustre del Carme, pensà en sortir de la ciutat. Casualment, aquells fets van coincidir amb la defunció –de mort natural– de "donya Magdalenita", la mestra de Sant Climent, per la qual cosa aconseguí plaça en aquesta escola unitària. Niní Villalonga es casà amb Rogelio Cabiró Sintes, que anys més tard compraria el lloc de Mussuptà de Cas Capità, al mateix poble.

De la mà i la indispensable memòria d'Eulàlia Carreras Tudurí, de can "Magat", nascuda a Sant Climent l'any 1925, sabem que la plaça de Binicalaf deixada lliure per Catalina Villalonga l'ocupà un altre mestre santclimenter, Joan Gornés "de cas Sabater", que hi va estar fins al final de la guerra.

PRIMERS ALUMNES

Maria Seguí Orfila, nascuda a Bellvenet l'any 1927, va ser alumna d'aquesta escola d'abans de la Guerra Civil. La seva presència a les aules, fou més tost breu, hi va acudir damunt el curs 1935/36. Després de tants anys no recorda el nom del mestre, però sí que hi anava amb altres al·lots de per sa Serra, com Cotaina d'en Mascaró i la Cova, que feien una bona caminada d'anada i tornada fins a les cases de Binixíquer Vell.

Menorca va patir el primer bombardeig aeri de la guerra el setembre de 1936, motiu pel qual les autoritats republicanes de l'Illa es van proposar construir un aeròdrom que permetés disposar d'un parell d'avions de caça destinats a la defensa antiaèria. La construcció de la pista es veia entorpida per l'aviació hostil, provinent de Mallorca, que metrallava repetidament les obres, causant la mort d'un treballador. La pista d'aquest aeròdrom no es va fer servir fins acabada la guerra i constituiria el primer aeroport de l'Illa, l'actual Aeroclub.

Hem tret a col·lació aquest tema perquè els pares de Mariano Villalonga Carreras (1931) estaven de pagesos a Malbúger quan es començà a construir la pista, per aquest motiu van deixar el lloc i es van instal·lar a Biniedrís, finca propera a Binicalaf. En Mariano també va ser alumne d'aquella escola, encara que no recorda si començà la seva formació durant la guerra o just acabat el conflicte. De Biniedrís, ell i el seu germà Jacinto, els més petits de sis germans, anaven a escola amb ase o somera, com també dos o tres fills de Binicalaf Nou que de tornada s'acossaven amb s'ase. De l'època posterior a la guerra, recorda una mestra mallorquina molt trempada, Margarita de nom, que una vegada va prendre part en un ball de casa a Binicalaf d'en Nofre, estància propera a l'actual urbanització de Binixíquer; un dels afortunats balladors va ser l'amo en Bep de so na Caçana, un home un poc granat que no se'n podia envenir de la seva sort. A més d'aquesta mestra, en Mariano, va tenir un mestre menorquí.

ANYS QUARANTA

Joan Pons Seguí (1936) i el seu germà Biel, dos anys més jove, vivien al lloc familiar de Santa Ponça, de Binicalaf; ens serveixen de referència per la dècada dels quaranta i primers cinquanta del segle XX. En Joan anà a l'escola rural entre el 1942 i el 1950, mentre que en Biel hi acabà la seva formació damunt el 1952 i ja es va poder examinar pel Certificat d'Estudis.

L'escola acollia entre 18 i 24 infants de Primària, compresos entre els sis i els catorze anys, de Cogolló, Binixíquer (Vell, Nou, Binixiquet); de Binicalaf, amb diferents cases del nucli habitades per jornalers, i llocs i estàncies com Binicalaf Vell, Binicalaf Nou, Can Pleta, Sant Francesc, Santa Ponça, Can Garrigueta, Can Botina, Can Seguí, Son Vitamina, Lloc Nou des Fasser. Pel camí de Torralba i cap a sa Serra abastava per So na Caçana, Can Rabassó, Bellver, Bellvenet, Cotaines (Gran, d'en Mascaró, d'en Fornero, Cotainet) i Son Costa. Uns quants llocs de ponent i tramuntana ja eren del terme d'Alaior, però igualment anaven en aquesta escola. Anys a venir, quan s'obrí l'escola rural d'Algendar, els al·lots de sa Serra van deixar l'escola de Binicalaf per anar a la nova, que tenien més a prop.

Joan Pons va tenir fins a vuit mestres, la primera va ser una professora mallorquina de nom Margarita, llavors una ciutadellenca, després una altra mallorquina, tot seguit, i durant dos o tres cursos es va mantenir la Sra. Rosario, una dona forçuda natural de Huelva, que no entenia ni una paraula de la llengua materna dels seus alumnes, encara que mai mos va dir ni mitja per rallar-la entre noltros; va ser la primera que van veure fumar i vestir calçons llargs. També guarda un bon record de Dolors Borràs, que durant molts anys donaria classes de mecanografia al carrer de ses Moreres amb la seva germana. Biel Pons Seguí, ja tindria de mestra a Manuela Taix Planas, que restà a Binicalaf un bon grapat d'anys.

Un autèntic privilegi de l'escola era el terrat existent a tot el voltant, llevat de la façana de tramuntana. A la banda de ponent hi havia la cuina i les habitacions de la mestra, amb una escala que conduïa a la casa dels pagesos de la planta baixa, per la que els alumnes tenien prohibit baixar-hi. A llevant de l'escola hi havia una habitació i al final el bany. Les rajoles, vermelles i petites, eren precioses, encara que els darrers temps borinaven quasi totes.

–––
PS.- Dijous que ve tancarem la sèrie dedicada a l'escola de Binicalaf. Abans voldria fer una crida als antics mestres i alumnes d'altres escoles rurals perquè es posin en contacte, especialment als de les escoles de Milà, Sant Joan des Horts, s'Alairó i Santa Àgueda.
–––
adsintes@telefonica.net