I ara... l’Esplanada de Maó?

Però al començar els anys noranta del passat segle, un nou panorama internacional va transformar aquella llarga tradició castrense i l'exèrcit espanyol retirà els seus efectius del territori insular. Perduda la importància estratègica, la població militar avui destinada a Menorca no arriba a quaranta persones. En aquesta circumstància, hom hauria imaginat una operació conduent a la desamortització del patrimoni immobiliari sota un programa destinat a la satisfacció de les carències d'una població civil sempre mancada de serveis dins un procés de traspàs de titularitats entre les pròpies administracions. No ha estat així. Davant l'aparent passivitat dels nostres governants autonòmics i insulars, en el marc d'una condemnable actitud impròpia d'una administració pública, la Gerència d'Infraestructures del Ministeri de la Defensa ha permès l'abandonament i executat la posterior venda en subhasta pública d'unes instal·lacions en ruïna. Així, l'enorme potencial d'aquets immobles històrics aplicats a la transformació d'un model turístic ja caduc, ha estat greument danyat per una irresponsable gestió patrimonial que afecta tots els diferents nivells de l'administració pública espanyola.

Les bateries costaneres de Llucalari, Biniancolla, Favàritx i Son Olivaret, magnífics paratges de la nostra memòria històrica, són avui un conjunt d'edificis a mig enderrocar. L'antiga ciutadella militar de La Mola i la Base Naval del port de Maó, instal·lacions de tot punt mancades d'activitat, mantenen la titularitat d'un Ministeri de la Defensa que evita abocar els recursos necessaris pel seu manteniment. El recinte del vell Castell de Sant Felip és, en realitat, un club d'estiueig quasi exclusiu per familiars de funcionaris adscrits a les Forces Armades. El palau del desaparegut Govern Militar no allotja cap governador en actiu. Els quarters de l'Esplanada des Castell, els millors testimonis arquitectònics del temps de la Menorca britànica que tant es celebra, són avui femers en mans d'una entitat financera fallida que, amb la complicitat municipal, especula amb aprofitaments urbanístics abusius a la recerca d'un possible comprador. Als vint anys de ser traspassat a l'Ajuntament, el quarter maonès de Santiago encara no ha trobat qui li doni un ús i el rehabiliti mentre els terrenys annexes, venuts en subhasta a la millor oferta privada, no han vist aixecar un sòl immoble. Respecte les despulles de l'antic hospital militar Cuesta Monereo, que encara s'alcen a l'entrada de la ciutat, són la millor mostra d'aquesta tràgica deriva dels millors edificis del llevant insular.

Amb aquests antecedents, la premsa local ens acaba d'anunciar que Defensa ha decidit treure a la venda l'antic quarter anglès de l'Esplanada de Maó, tancat i paredat des de fa vint anys, en una operació que no incorpora els dos pavellons o residencia d'una oficialitat inexistent, però que comprenen una àmplia superfície lliure, hipotèticament destinada a cent trenta places d'aparcament. Per enèsima vegada, ens trobem amb l'episodi de venda immobiliària per peces, en voluntària absència d'una visió o planificació global, amb la història interminable de l'usura institucional i el menyspreu de la ciutadania. Certament, val a dir que el Pla General d'Ordenació Urbana de Maó, recentment aprovat, imposa la obligació de redactar un Pla Especial de Reforma Interior, un PERI, en tot l'àmbit d'una parcel·la de titularitat pública que esdevé de la màxima importància per la seva capacitat futura com peça d'articulació general de la ciutat.

L'Ajuntament de Maó demana la reutilització de l'edifici històric, avui a la venda, com a centre cultural basat pel desplegament d'una biblioteca interactiva, la incorporació de la plaça d'armes a l'espai públic i la desafectació dels edificis laterals en favor de la ciutat. En definitiva, Maó necessitarà impulsar el caràcter de l'Esplanada com a centre comercial i de serveis de la ciutat i espai de connexió del sector de l'Avinguda Menorca amb el recinte antic. Atesa la complexitat i la importància cívica del lloc, el planejament adverteix de la necessitat de la màxima implicació cultural i participativa en l'assumpte.
No sembla que el Ministeri de Defensa estigui per la feina. Es diria que un cop més, i ja en tenim prous exemples, l'exèrcit fa la guerra pel seu compte sense advertir que provoca la destrucció de Menorca. El fantasma de Floridablanca, enderrocador de Sant Felip, es troba encara entre nosaltres. Hi ha algú a l'Illa capaç d'imposar la pau? Una pau que, com cantava en Raimon, sigui més quelcom que "una paraula buida per a no dir res. A vegades la pau fa molt més mal, a vegades la pau té gust de mort, a vegades la pau no és més que por..."