Bauzá el pedagog

El president Bauzá no sol destacar per dir coses gaire interessants o innovadores. Cada vegada que ralla-xerra-parla més tost sembla que interpreti un anunci publicitari a càrrec dels seus superiors del govern espanyol. I com sol succeir sempre a la publicitat, el discurs és acrític i sense cap altre destí que "vendre la moto" encara que perdi oli.

És evident però, que pateix les grans contradiccions del moment. Ha de defensar la necessitat d'estalviar i reduir despesa, però milita en canvi en un partit que té una llarga tradició de presidents, consellers i alts càrrecs imputats o jutjats i no per defensar els interessos dels ciutadans ni per desacatar la Constitució. No. Simplement per robatori públic. I com més s'estira del fil, més creix l'embolic.

Milita en un partit que es va presentar a les eleccions cridant que resoldria el problema dels aturats i els jubilats. Cridant que recuperaria l'economia del país amb la reducció d'impostos. I a la vegada dissimulant la seva participació activa en les dues darreres dècades de guanys especulatius, obres faraòniques pagades amb el crèdit alemany i mà d'obra barata importada del Tercer Món.

Però ni els problemes de finançament de les petites empreses, ni l'atur ni les jubilacions semblen avui en vies segures de millora. En canvi, els impostos s'ha disparat i Bankia, el seu banc amic, s'ha salvat a compte d'una secreta intervenció del país que acaben de posar en evidència les autoritats econòmiques europees, en exigir més restriccions.

Però no s'acaben aquí les contradiccions en què viu el senyor Bauzá. Ell sap, com tothom que té accés als nombres reals, que l'Estat espanyol té una bona part de culpa en les penúries que ara passa l'autonomia balear, perquè des de fa dècades explota les Illes talment com si fossin una colònia. Fins al 12% dels seus guanys fiscals se'n van a Madrid i no tornen. Al llarg dels anys, ha estat un riu de milers de milions que, en nom d'una solidaritat mal entesa, ha engreixat altres territoris i ha acabat empobrint aquells que creaven riquesa.

Però açò el senyor Bauzá només ho pot dir sense fer gaire renou, perquè si cridàs, quedaria clar que el seu problema és el mateix de Catalunya, però més gros. I seria cessat pels seus, o bé seria difamat com ho són els presidents catalans. Allà el dèficit fiscal que ha accelerat l'empobriment que pateixen és del 8%. A les Illes Balears, del 12%. Són milions i milions d'euros que se'n van i no tornen. I que després de tants d'anys, salta a la vista que no han servit per activar l'economia de territoris deprimits, sinó per engreixar l'Estat i repartir subvencions.

I en aquest marc de contradiccions que exigirien una gran valentia, el senyor Bauzá ha optat per inhibir-se. Però un polític que no és mou, es condemna. I així és que ha resolt cercar un enemic propiciatori. Batallar amb un contrincant que sigui dèbil i manipulable. I l'escola ho és. I la llengua, quan no té un Estat integrador, també. Com més escassa és la cultura general, més triomfa el populisme.

En aquest camí, ha fet heroïcitats mai vistes des que la cultura es va estendre a les classes mitjanes i les universitats van optar pel rigor científic. I, si no n'hi havia prou, amb la seva andanada ha esquerdat la societat d'aquestes illes, avui a mig construir, en el seu front més dèbil, el dels sentiments més profunds de pertinença a una comunitat. Sense escrúpols.

Un any de confusió, eleccions i contraeleccions de llengua a les escoles, afirmacions que n'hi havia prou de trepitjar el carrer per saber que no eren certes, per arribar finalment, per la via de confrontació de sentiments, a una societat dividida. El pitjor que li podia succeir a la comunitat: quedar separada per la llengua que tria per als seus fills.

Però no satisfet amb aquesta victòria de populisme acultural, encara ha donat un pas més esquarterant la llengua que es parla a les illes, el català, entre els seus diversos dialectes, amb l'objectiu que els ciutadans balears ja no disposin de la força pròpia d'una comunitat lingüística amb futur dins el món del segle XXI, sinó la d'una comunitat local i dialectal condemnada a la desintegració.

I tot i aplicar aquesta política, contrària a la professionalitat dels docents, als models pedagògics actuals i a l'autoritat universitària, encara ha proclamat, en seu parlamentària, que el "fracàs escolar" que mos acompanya des de fa tants d'anys era fruit de la "immersió lingüística". Bauzá el Pedagog!

El fracàs escolar a les illes balears, i ell ho hauria de saber prou, per poc llegit que sigui, té molts d'orígens, però en té un de principal i singular: la col·locació fàcil, la nul·la exigència de formació, la falta de rigor, que durant tants d'anys ha acompanyat l'oferta de feines a joves encara adolescents, i que els animaven a abandonar els estudis. Una realitat habitual als països que trien viure del turisme de multituds i de poques coses més.

Ah! I també per a informació del senyor Bauzá, a les escoles d'aquestes illes ni n'hi havia, d'immersió lingüística. Els governs dels seus ja se'n van encarregar.