L'escola rural de Trebalúger (1)

Ara farem un tomb pel Trebalúger del llevant menorquí, petit nucli rural situat dins el terme municipal des Castell, amb un àmbit d'influència que s'estenia en un semicercle radial en direcció a la costa, cap a llevant per Toraixa, Binissaida i dalt la cala de Sant Esteve, i per xaloc fins als llocs i cala de Rafalet, ja dins el terme de Sant Lluís.

Aquest llogaret, avui pràcticament convertit en una urbanització amb més de tres-cents vivendes, ha estat considerablement habitat de la prehistòria ençà, com manifesten les nombroses restes megalítiques, i de forma més prominent els tres talaiots que en triangulen l'espai: el de Trebalúger, el de Toraixa i el de Binissaida. Segons un cens parroquial de l'any 1873 –recollit per l'historiador Josep Sastre– en aquell moment residien 37 famílies a Trebalúger, 19 a Toraixa i 7 a Binissaida, que fan un total de 67 vivendes habitades, si li suposam una mitjana de quatre membres per família, que al camp i a l'època podia ser superior, amb missatges i jornalers, significaria que a la segona meitat del segle XIX aquesta zona podia tenir una població propera a les tres-centes persones.

Durant mig segle aquesta casolania va comptar com a element vertebrador amb una escola rural, que en una segona etapa també complí funcions de capella. El seu efecte cohesionador només és comparable al de la botiga o botigues –ja que han estat dues– com a punt de trobada i aglutinador d'actes i celebracions col·lectives.

L'edifici de l'escola, encara existent, es troba a tramuntana del camí o carretera que comunica es Castell i Sant Lluís, davant l'entrada principal de Trebalúger. L'aula tenia entrada per la cara sud de l'edificació, amb finestres obertes a llevant. La porta esquerra de la façana de migjorn corresponia a l'accés a la casa del mestre, que a la planta baixa tenia l'entrada, la cuina i el menjador, mentre que dalt feia tres habitacions i el terrat.

L'establiment d'aquesta escola es va produir durant la Segona República i es va mantenir activa fins l'any 1977. Es tractava d'una escola mixta unitària en la qual, sota la instrucció d'un sol mestre –una mestra preferentment–, compartien aula alumnes de les diferents edats i nivells.

LA GESTACIÓ
Ens els articles referents a l'escola rural de Binicalaf, publicats el mes passat, ja vam fer esment de l'objectiu prioritari que es marcà la Segona República d'estendre l'escolarització i combatre l'analfabetisme a les àrees rurals amb l'aprovació del Pla Quinquennal de construcció de noves escoles. No insistirem en la qüestió, però sí que apreciarem que l'aparició de l'escola de Trebalúger va ser una derivada d'aquella política educativa.

La primera notícia del propòsit d'ubicar l'escola en aquest nucli rural la trobam a l'Arxiu Municipal des Castell, amb l'ajuda tenaç i acurada del seu actual encarregat Diego Pons Pons. En sessió ordinària de dia 5 d'octubre de 1932 l'Ajuntament aprova convocar els veïns "de l'extraradi" a una reunió per tractar de la creació d'una escola a la casolania de Trebalúger.

Dia 17 d'octubre, la comissió designada per portar a terme les gestions relacionades amb la nova escola dóna compta d'haver vist la casa que reuneix millors condicions i situació per esdevenir local de l'escola pública i casa-habitació del mestre, coneguda com "sa casa de ses quatre boques", que es troba a un angle de la cruïlla del camí des Castell a Sant Lluís amb el que de Rafalet i Trebalúger es dirigeix cap a na Xenxa i Maó.

Al preu de compra a la propietària s'hi havia d'afegir el de la seva reparació i mobiliari, amb un cost global de 16.000 pessetes, per la qual cosa la comissió proposa que l'Ajuntament sol·liciti una subvenció del 50%, mentre que l'altra meitat seria abonada per la corporació municipal, que s'encarregaria de la compra, reparació i adquisició del mobiliari. Per unanimitat del ple, s'acceptà la proposta i s'acordà elevar instància al Ministeri d'Instrucció Pública, al que es remetria còpia de l'acord, informe del consell local de Primera Ensenyança, còpia del plànol de les casolanies més properes a Trebalúger, cens escolar de la zona, fotografia de la casa objecte de l'acord i el pressupost previst. Els documents es remetrien al ministeri a través del governador civil, així com una còpia a l'inspector provincial de Primera Ensenyança, per tal que emetés l'informe preceptiu.

El 5 de novembre de 1932 el batle des Castell, Josep Fuxà Prieto, informa de la compra de la casa nombre 67 de la casolania de Trebalúger, que inclou boer, païssa, excusat, patis i figueral annex, amb un total de 2.400 m2, per destinar-la a escola i casa-habitació del mestre. El preu ha estat de 7.500 pessetes. El ple acorda per unanimitat aprovar la gestió del batle i autoritzar-lo a signar l'escriptura de traspàs. També en sol·licita l'exempció de l'impost de transmissió donat el seu destí a escola pública.

El 10 de novembre de 1932, davant el notari de Maó Francesc Andreu Orfila, Francesca Gonyalons Villalonga signa l'escriptura de compra-venda a favor de l'Ajuntament. En el mateix acte s'abona la meitat del preu estipulat, mentre que el segon termini es faria efectiu amb el pressupost de l'any 1933.

LA FUNDACIÓ
La compra de l'edifici es materialitzà a la darreria del 1932, posteriorment s'hi van dur a terme les obres de reforma i l'adquisició de mobiliari i material escolar. Per les darreres troballes realitzades podem a firmar, amb quasi total seguretat, que l'escola es va obrir el desembre de 1933, amb el curs ja iniciat a la resta d'escoles. De fet, el 12 de desembre es nomenà un mestre interí, que va prendre possessió, i començà les classes, dia 15 de desembre de 1933. Era el primer destí del mestre Joan Ponce Pons, que posteriorment seria mestre, director i batle del seu poble nadiu des Mercadal. Després d'aquest curs iniciat amb una mica de retard, Ponce donà pas el curs 1934/35 a Antoni Mascaró, que hi restaria bastants anys, abans i després de la guerra.

La Voz de Menorca recollí els actes celebrats el 14 d'abril de 1934 a diferents pobles de Menorca amb motiu del tercer aniversari de la proclamació de la República. A la població des Castell, hi hagué un recorregut de la banda de música, manifestació, audició a l'Ajuntament, a través d'un aparell de ràdio, del discurs del president Alcalà Zamora, vermut de confraternitat el migdia i ball amb l'orquestra Fulis-Band el capvespre. El diari també destacà que la manifestació del matí va rebre "els alumnes de l'escola de Trebalúger", que van acudir al saló d'actes de l'Ajuntament, on el regidor Puig els dirigí unes paraules i van ser obsequiats amb dolços. L'abril de 1934 l'escola de Trebalúger estava en ple funcionament.

Roberto Victory –que durant molts anys seria jutge de pau i arxiver des Castell– recorda que per les festes de Sant Jaume es muntava una exposició dels treballs dels alumnes de l'escola des Castell i que pels anys 1934 i 1935 hi van assistir –en formació– els condeixebles de l'escola de Trebalúger. Els més avantatjats recitaven poesies, entre els quals figurava el mateix Victory i Llorenç Seguí "de ses Cometes", un alumne de Trebalúger de qui parlarem dijous que ve. El premi consistia en el llibre Lecturas ciudadanas –manual de formació cívica editat el 1932– i una mitja lluna o una merenga, una dolça recompensa sense cap dubte.

–––
adsintes@telefonica.net