La qüestió territorial és una prioritat ineludible en l'actual context espanyol. No podem mantenir obert indefinidament un debat territorial que amenaça amb contaminar la nostra convivència i condicionar el nostre futur com col·lectivitat. Abans que les posicions extremes segueixin obstinades en la seva posició fins arribar a postures irreconciliables que propiciïn la ruptura, hem de trobar vies d'enteniment, explorant, fins esgotar-les, totes les possibilitats de reforma sense descartar la modificació de la Constitució.
L'objectiu ha de ser doble. D'una banda, adaptar el nostre Estat Autonòmic als reptes del segle XXI, racionalitzant-lo des del punt de vista polític i administratiu, garantint un finançament just a les comunitats autònomes i els municipis. D'altra banda, aconseguir que tots els pobles d'Espanya trobin encaix en un nou projecte comú, il·lusionant, des del respecte a la seva personalitat i cultura, i on hi sigui, la llengua pròpia.
Pel que fa a l'educació, la societat reclama un gran pacte nacional i una llei d'educació estable que faci possible superar la situació actual d'estancament i elevat fracàs escolar, conscients que el millor capital d'un país és el capital humà. S'ha d'acabar amb els continuats canvis legislatius d'anada i tornada segons el color polític del govern. Ha de fomentar-se entre els nostre jovent l'interès pel coneixement en la seva accepció més ampla, una millor connexió entre el món empresarial i l'àmbit acadèmic, millorar la formació empresarial i, per damunt de tot, formar ciutadans crítics, responsables i íntegres. Això només s'aconseguirà des del respecte a la pluralitat, de l'atenció i consideració als mestres i educadors. i des de l'adaptació a la realitat canviant, marcada per la revolució digital i la progressiva implantació de les noves tecnologies en l'àmbit acadèmic i educatiu. D'altra banda és prioritària una llei de recerca, desenvolupament i innovació, dotada amb un percentatge raonable del PIB, que reconegui la vàlua dels nostres investigadors, la qualitat de la nostra recerca i el talent dels nostres innovadors.
El sistema sanitari públic, l'altre puntal de l'estat de benestar, el qual ha arribat a una quasi total universalització, ha de ser preservat. Ara bé, hem de ser conscients dels límits del sistema, els quals no podem sobrepassar sense posar en risc tota la sanitat pública. S'han d'explorar noves fórmules que, sense deixar de banda els criteris de justícia social, puguin garantir la viabilitat del sistema a llarg termini. En aquest sentit, és urgent prendre mesures per tallar d'arrel qualsevol abús, impulsar la col·laboració entre la sanitat pública i la privada i implantar el copagament en determinats serveis per als que més tenen, entre d'altres actuacions.
Des del punt de vista judicial, provoca estupor la naturalitat amb què la societat està assimilant que els càrrecs judicials, en tots els nivells, siguin etiquetats de progressistes o conservadors. El sorprenent és que els jutges no hagin reaccionat massivament davant aquestes qualificacions totalment inadequades que apareixen en els mitjans de comunicació.
La ciutadania vol jutges que imparteixin justícia i que ho puguin fer amb celeritat, conscient que la justícia, si és lenta, deixa de ser justícia. La societat vol jutges que elegeixin sense interferències els seus representants en les més altes institucions judicials de l'Estat i que es garanteixi per sempre que el poder judicial és un pilar de l'Estat, independent i digne de confiança, no mediatitzat per pressions polítiques, siguin les que siguin.
Respecte dels mitjans de comunicació, preocupa el grau de mediatització que pateixen, la qual cosa fa que hi hagi una pèrdua progressiva de credibilitat i de capacitat d'informar amb respecte a la veritat, així com d'opinar en llibertat.
L'era digital està canviant els suports de la informació, però també ofereix oportunitats fins ara inimaginables. Avui més que mai el ciutadà ha d'estar preparat per discernir la massiva informació que rep. Però també els mitjans tenen l'oportunitat i la obligació de crear, amb persones preparades, plataformes d'informació de gran qualitat, a baix cost per al ciutadà.
En resum, entenem que la societat ens exigeix demandar dels nostres polítics els canvis legislatius que precisem per a construir, amb el màxim consens, una nova transició cap a un futur sòlid i esperançador, el qual s'ha de cimentar necessàriament en una ètica cívica.
El Cercle d'Economia de Menorca vol donar a conèixer la seva opinió a tots els ciutadans, als de Menorca en particular, tot assumint la responsabilitat que ens correspon com membres de la societat civil. Estem disposats a col·laborar en tot el que la societat ens demani en l'entorn d'opinió que hem expressat en aquesta nota, però exigim als nostres polítics i a les institucions públiques que responguin a aquesta crida i donin a conèixer el seu projecte de futur, el que la societat ara els hi demana. No hi ha excusa ni retràs possible. Perdre l'esperança seria catastròfic i per això creiem que un optimisme responsable, basat en fets i no en entelèquies i ofertes il·lusòries, és més necessari que mai.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.