Isaac Pons de Rosa07/07/13 0:00
TW
0

Respect molt el sentiment nacional de cadascú. I açò vol dir que veig legítim que hi hagi persones i regions del país que vulguin la independència. Perquè crec que hom té dret a decidir si vol viure o no a la casa que té, i per tant, si no hi està a gust, per què no anar-se'n. Més encara, quan vivim en un Estat que no ha respectat mai determinades comunitats autònomes. Jo crec que la Constitució de 1978 és el primer pas de la manca de consideració a les diferents realitats culturals i lingüístiques del país, perquè mai s'ha pretès integrar-les, sempre s'han mantingut aïllades. De fet, crec que és un error imperdonable que Espanya i tots els espanyols no hagin aprofitat la riquesa cultural que hi ha al país, i que ningú s'hagi preocupat mai que tothom pogués conèixer totes les llengües de l'Estat. Perquè diuen que "el saber no ocupa espai"...

Però a banda d'aquests sentiments identitaris i de la llibertat de voler una o altra cosa, crec que hi ha límits que no es poden superar. Un d'ells, el penós espectacle que van oferir quatre covards que van penjar una ikurriña davant la façana de l'Ajuntament de Pamplona. I sí, crec que són covards, perquè si són tan valents per dur a terme una acció com aquesta, almenys haurien de tenir la valentia de donar la cara, i no amagar-se darrere barbes postisses perquè no se'ls pugui reconèixer.

A més, amb accions com aquesta, aquesta gent el que aconsegueix és un rebuig encara més gran. Perquè crec que tota demanda té un moment i un espai adequats per reivindicar-se. I el d'ahir, no tocava. S'han passat de la ratlla!

I igual de despreciable em sembla que els sectors més "españolistas" hagin utilitzat aquest fet com una manera de desautoritzar el desig legítim que alguns tenen d'independència. Malament uns i altres.