L’ombra espessa dels talaiots

El projecte és oportú i necessari, i tots els esforços que es facin perquè vagi bé mereixen el suport entusiasta de tots els menorquins. Només faltaria. Una altra cosa, que darrerament ha passat amb massa freqüència, és que s'empri aquesta iniciativa com a excusa per marginar altres propostes. Tapar la retirada del suport a altres activitats que també mereixen i necessiten ajuda amb l'ombra ampla i espessa dels talaiots... és lleig.

Quan el Consell Insular va abandonar el festival poètic Illanvers, la consellera de cultura va justificar la decisió per raons econòmiques: la prioritat del seu departament, va dir, és dedicar el màxim d'esforços a la cultura talaiòtica. Setmanes després va fer servir el mateix argument per disculpar que enguany el Consell de Menorca sigui l'únic de Balears que no treu la convocatòria anual de suport a l'edició en català. Els talaiots s'enduen tots els doblers disponibles, venia a dir.

Idò no. Resulta que els darrers anys, les partides del Consell destinades a les tasques històriques i arqueològiques també s'han reduït o han desaparegut del tot. Parem atenció als detalls. Entre els anys 2007 i 2011, l'aportació econòmica del CIMe per a excavacions arqueològiques (generals i d'urgència) va oscil·lar entre els 50.000 i els 60.000 euros anuals. Els dos anys de govern del PP (2012 i 2013), aquesta quantia ha caigut fins als 27.000 euros. En segon lloc: a part de la convocatòria general per a excavacions, el Consell sempre havia contribuït a les troballes i intervencions d'especial interès científic; així, es van signar convenis específics per a les excavacions de sa Cova des Pas o de Cornia, amb dotacions que anaven dels deu als divuit mil euros anuals, segons les necessitats. Idò aquests convenis han estat liquidats del tot. Esborrats. Zero. Finalment, les ajudes a treballs d'investigació històrica, que entre 2007 i 2011 mai no havien baixat dels 30.000€, el primer any de pressupost del PP es van reduir a una miserable tercera part, i enguany, i encara gràcies, arriben als 15.000 euros.

Vostès disculpin aquest ball de xifres, però quan rallam d'aquestes coses convé posar els nombres negre damunt blanc, perquè no es pugui dir que jugam amb interpretacions malintencionades o que tergiversam la informació. Idò, aquests són els nombres que apareixen als pressupostos del Consell Insular.

En resum: en plena apoteosi de la cultura talaiòtica, resulta que el pressupost del Consell Insular per a excavacions arqueològiques i investigació històrica cau en picat. I diuen que aquesta és la seva prioritat! Encara hi hem d'afegir la retallada que l'any passat va fer Turisme als punts d'informació de la Xarxa Menorca Monumental. Un altre despropòsit: promouen la Declaració de Patrimoni Mundial per incrementar l'atractiu de l'Illa, i retiren les facilitats als turistes que, ja ara, volen visitar els jaciments de la candidatura. Algú entén res?

Els títols, reconeixements i etiquetes institucionals a un territori són un estímul molt important, però també són una espasa de dos talls. Que Menorca sigui Reserva de la Biosfera és un èxit i una gran oportunitat, però si aquesta declaració no es correspon amb unes polítiques ambientals i territorials coherents, serà percebuda com un recurs de propaganda buit de contingut: gat per llebre, un frau, que pot provocar els efectes contraris als que es pretenien. El mateix pot succeir amb la nova Declaració de Patrimoni Mundial: si no va acompanyada d'una millora visible i efectiva de les excavacions arqueològiques, dels treballs de recerca històrica i de les mesures per facilitar les visites turístiques als jaciments, quin sentit té?

Bé: tal vegada els actuals inquilins del CIMe consideren que les ajudes a les excavacions i a la recerca històrica són un privilegi. De més verdes en maduren!