TW
0

Hi ha un moment màgic que trenca la tranquil·la navegació marítima i que precedeix la impressionant entrada al port de Maó. Des de la proa de l'embarcació es veuen durant uns minuts els quatre fars del nord il·luminats. L'illa es converteix llavors en un santuari on déus amagats preguen per la bona sort dels navegants. És el millor senyal de benvinguda. No pot haver-hi cap de millor. Menorca t'està esperant amb els blens encesos de les espelmes que l'alè del retorn anirà apagant. Ets benvingut encara que ningú no t'ho dirà. És el caràcter sobri dels seus habitants. Així com no s'han alegrat de la teva marxa, tampoc faran escarafalls amb la teva arribada. No hi haurà balls per cap banda. Ni cançons. Només quatre espelmes enceses que es consumiran amb el cop de vent de la llum del dia. Ho trobaves a faltar. Ep. Una vocal i una consonant. Com si no haguessis partit mai. Com si sempre haguessis restat allà, envoltat de fars. Com si la partida hagués estat la foscor del dia i l'arribada la claror de la nit. Sempre igual. Com les parpelles d'un déu més gran. Mai no et consideraran foraster. Mai no podràs ser de cap més lloc mar enllà. No és cap encens. És la fase del dia i de la nit. És el cicle de la lluna i del sol. Duu incorporades renúncies.

Vols arribar a port. Però ja no frisses. T'estalones, amb una mà al nord i una altra al sud, amb la barana de les fissures. Vas entrant en el dialecte matern i ho fas arran de mar i a una velocitat només un poc per damunt de les limitades facultats físiques dels cinquanta anys. La terra ha estat esmitjada en dos fragments colossals que reben el nom geogràfic de tramuntana i migjorn. Però tot és relatiu. Els punts cardinals duen incorporats els seus contraris i també els laterals. Véns del nord i d'occident que són el sud i orient per a molta gent. La geografia és la projecció abstracta de l'espai al plànol de la ment. Tothom es troba al sud del Pol Nord. Tret dels esquimals, si encara existeixen aquests nòmades del fred que disposen de mil noms per anomenar la neu. Tothom es troba al nord del Pol Sud. Tret dels pingüins, si no han emigrat molt enfora del seu eix. Sembla que el fiord no acabarà mai, però la geologia l'ha esculpit així perquè t'hi vagis acostumant. D'aquesta manera el xoc no és brutal. L'aigua es va acabant i va perdent la sal. Maó et mira des del balcó i t'ofereix els vergers com a únic i present valuós. Als mars del sud t'oferirien fruita i garlandes de flors. Aquí la promesa de l'aigua dolça i el miracle de la verda transformació. És la sobrietat dels illencs d'aquesta part de món. No hi trobaràs un tronc únic. Una raça, un idioma, una nació. L'arbre ha estat substituït pel rizoma des de fa molt temps. No trobaràs un caràcter. O els trobaràs tots. El tronc de l'arbre ha estat talat moltes vegades. Tantes que no hi ha arbre ni tampoc tronc. El món ha perdut el seu pivot que les illes mai no han hagut de menester. Les illes sempre han estat considerades branques secundàries dels grans sis arbres que han rebut el nom de continents. Però els sis continents no estan també envoltats d'aigua? Els continents no són en el fons illes enormes que desconeixen la seva realitat veritable? Les illes no són en el fons petits continents que viuen enganyades per un pur sentit de la supervivència? Port. Lloc de la vorera de mar o d'un riu, apte per a servir de recés a les naus i per a les operacions de tràfic i armament. Del llatí portu; mateix significat.