Les hores

Diagnosticat que es tracta d'un ventilador espatllat de la obsolescència programada dels electrodomèstics, em truquen de Ciutadella per anunciar-me que passaran divendres entre 10 i 12 del migdia. Em poso a tremolar pensant que com arribin tard, haurem de dinar amb el tècnic i no m'equivoco de gaire.

Hi haurà un tercera vegada? Doncs, sí. El congelador acumula massa gel i no es podrà canviar el ventilador en el precís moment de la visita tècnica. –Vindrem demà dissabte entre 9 i 10 del matí!. A quina hora acaben arribant? A les 11.45, com de costum. Poques disculpes i anem per feina que m'esperen en un altre lloc. Als menys, la nevera i congelador arreglats.

Som un país de serveis? Mentida. Imagino que ho volem o ho pretenem ser però encara ens falta massa aprenentatge. I al darrera d'aquest fet viscut aquesta mateixa setmana, també es podria descriure la mala cara d'un recepcionista, la poca empatia d'un policia a qui demanes una adreça, l'escàs somriure de la venedora de fruita del mercat o el passotisme d'un taxista que ni tant sols et saluda quan puges al seu cotxe. No és un tema de sectors concrets, és un tema general.

Per cert, gràcies a tots aquells que ho intenten i a aquells que ho aconsegueixen.